Vostè ja sap que entorn de l’any mil s’establí entre l’església i els nobles (que eren el duet que manava) un acord -la Treva de Déu- en el que s’hi reglamentaren unes interrupcions a les garrotades de les contínues guerres durant els dies de les més assenyalades festes religioses.
Enguany la fredorada -el fred de veritat, aquell que popularment definim com un fred que pela- s’ha avançat en plena vigència teòrica de la tardor.
Quan vostè llegeixi aquesta columna, ja s’haurà estrenat any. I li haurà donat la benvinguda amb la típica i tòpica rutina global.
Si ha mirat o mira el calendari d’aquest mes de desembre podrà veure que els dies acolorits de tinta vermella són vuit. O sigui que a més dels usuals 4 diumenges en queden quatre més
Diuen -o es deia en temps passats- que hi ha uns que neixen amb la flor al cul i d’altres estrellats. I tothom diferenciat per contrastos de tarannà
Any 1922. Un any a 14 passes cronològiques d’arribar al centenari. Un any en el que -com en tots- hi ocorregueren fets. Bons i dolents. Històricament, no és un any que sigui destacable, per cap circumstància excepcional
Intento d’acollir-te, reravera, amb braç obert i pit llançat enfora. El giravolt del temps t’acomboia amb precisió de gnòmon.
Joaquim Llovet s’ha endut, enguany, el 50è. Premi Iluro de Monografia Històrica establert i patrocinat per la Caixa d’Estalvis Laietana
És l’expressió fonètica del “mai em canso”. Un bon xic distorsionat del correcte “mai no em canso”. Però cal acceptar que la pronúncia sona bé
La brúixola sempre signa el nord. I el nord de l’atzar del meu diumenge passat em dugué fins a Sau. Sau, vostè ho sap, és, segurament, l’embassament més emblemàtic de la nostra conca hidrogràfica. Les coses no sempre són per casualitat, però.
Mentre el Cementiri dels Caputxins de Mataró fou administrat per l’Església un llarg mur foradat per un barri de ferro separava l’Illa Única situada, a dalt de l’escalinata, de la resta del fossar
Mentre el Cementiri dels Caputxins de Mataró fou administrat per l’Església un llarg mur foradat per un barri de ferro, tancat amb pany i forrellat, separava l’Illa Única situada, a dalt de l’escalinata, de la resta del fossar on se sepultaven als que morien en la fe del Senyor o en la inèrcia neutra del baptisme
Si passant per davant d’unes obres d’enderroc vostè es troba amb l’aparició d’unes tosses d’hominoides mòbils vestides totes de blanc, amb guants de Gulliver i un casc d’astronauta...
Se’ns fa costerut d’adaptar-nos a les circumstàncies vitals. Però gairebé tot el personal humà -bò i essent-ne conscients- estem fent-hi la viu-viu i aguantant el xàfec de la vida amb el millor paraigua possible. Cadascú el seu. Amb eficàcia o no
A rampeu de l’ona neix un raig de claror cada albada quan encara els prismes de la nit reflecteixen somnis obscurs en la temença de les hores del futur
Llegir, igualment que escoltar o mirar, no sempre és agradable ni plaent. Però cal fer-ne ús -si més no- per anar pel món una mica informat del que s’hi esdevé
No sé perquè els estimo tant els dies vestits amb la dolor del temps anorreat. - De quin marbre tan fred en rebo amanyac?
No sé perquè els estimo tant els dies vestits amb la dolor del temps anorreat.
- De quin marbre tan fred en rebo amanyac?
Les enquestes hi munten la pregunta: vostè pateix la síndrome postvacacional? I els enquestats han respost five-five. O sigui la meitat sí i l’altra meitat no
Ventura Ametller, pseudònim literari de Bonaventura Claveguera, va morir el 18 de juliol passat. Nascut a Pals, residia a la nostra Ciutat des dels anys seixanta per la feina de manescal a l’escorxador municipal
Ventura Ametller, pseudònim literari de Bonaventura Claveguera, va morir el 18 de juliol passat. Nascut a Pals, residia a la nostra Ciutat des dels anys seixanta
Les quatre estacions. És a dir el cicle temporal que ens cal atravessar per a romandre vigents en aquesta món. i que cada any ens cal repetir
Ja fa dies que les bosses de plàstic estan a la palestra: causen una pol·lució que tarda una pila d’anys en perdre la seva malignitat ambiental; criteri reforçat pel motiu de què la seva fabricació requereix molta energia i petroli.
I, heus-me ací, malaurat i il·lús ictini, nàufrag llançat com un varec a la platja de la vida quotidiana, irremeiablement partícip del tràgic joc del peix gros i el peix petit