Maimakansu

És l’expressió fonètica del “mai em canso”. Un bon xic distorsionat del correcte “mai no em canso”. Però cal acceptar que la pronúncia sona bé

És l’expressió fonètica del “mai em canso”. Un bon xic distorsionat del correcte “mai no em canso”. Però cal acceptar que la pronúncia sona bé. Maimekansu, deixant de banda la gramàtica -la pols en aquest cas- i anant al gra, és una colla que després de la seva acta fundacional, més de deu anys enrere, ha publicat un llibre simple, entenedor, popular, correcte i essencial parlant del seu currículum. I com que una imatge val -segons que diuen- més que mil paraules, hem d’acceptar la funció de comprensió, alhora que de divulgació i fe d’existència d’una entitat que va néixer gairebé com els bolets. Per associació espontània.La colla Maimakansu té el seu cap -anomenat “capi”- entorn del qual s’adheriren, mica a mica les unitats que, actualment, formen la colla. Una colla, a la vegada unitària en el seu esmerç i solidària i compacta en la seva funció. Ho diré ja: es dediquen a caminar, a córrer, a desentumir els músculs.A més a més d’alguna bicicletada, la seva dèria màxima és maratoniana. Compte en no confondre marató amb mataró. Si bé tampoc no aniríem massa equivocats perquè el nom de Mataró i les quatre barres del nostre insigne avantpassat, el compte Guifrè el Pilós, figuren en la seva percepció física.Saben, sobradament, que de guanyar curses, poques. Ara bé, d’acabar els 42,195 quilòmetres del mític grec que va arribar a Atenes des de Marató per comunicar la victòria, és a dir, l’anomenada cursa pedestre batejada amb el nom de marató, això sí que ho intenten i ho aconsegueixen. Malgrat sigui amb un retard respecte als capdavanters d’una hora de pagès o més... Cosa intranscendent ja que tal com afirmava el baró de Coubertin, en iniciar-se la primera Olimpíada moderna, a finals del segle XIX, l’important és participar.I, qui signa, que després de les marxes militars a la cota 85 de Cabrera i les nocturnes al pantà de Sant Antoni a La Pobla de Segur, llavors desaigualit, va decidir ni una passa mai més innecessària, ara pensa que l’activitat de la colla Maimakansu, més enllà, d’eliminar toxines químiques, també n’allibera les malignes dels afectes i sentiments I, això, és bo. I sa. A tots ells, la meva salutació més cordial. Salut.