Síndrome postvacacional
Les enquestes hi munten la pregunta: vostè pateix la síndrome postvacacional? I els enquestats han respost five-five. O sigui la meitat sí i l’altra meitat no
Els diaris en van plens. És la serpent post-estiu del pre-retorn a la feina. Les enquestes hi munten la pregunta: vostè pateix la síndrome postvacacional?. I els enquestats han respost five-five. O sigui la meitat sí i l’altra meitat no. Jo, penso que la síndrome postvacacional podria definir-se com a nyonya.En un llenguatge popular o col.loquial i, alhora realista... Però no! La ciència psicològica, en situació de gran expansió i domini actualment, classifica qualsevol símptoma d’aquells que abans es curaven a l’instant amb una estirada d’orelles o una plantufada al cul i, ja en munta una síndrome. Ens hem convertit en malalts imaginaris. La mandra continua essent la mandra i de la mandra en la seva expressió més desvergonyida, se’n diu tenir un bon os bertran. Ara no, ara està catalogada com a síndrome. I segurament al vademecum ja hi figura algun placebo, guaridor. Ens hem tornat molt finolis.Abans, en temps reculats la gent no tenia l’oportunitat de gaudir del lleure estival pagat.Les vacances eren, només, per aquells que no donaven cop en tot l’any. O sigui aquells privilegiats, que com deia en Capri, amb l’excusa de l’estiu, continuaven traginant la ganduleria perpètua. Ara, dominada la gasiveria patronal per allò del progrés, la dignitat personal i el benestar social, l’activitat empresarial contempla un període de folgança abonada. La ineludible necessitat de reposar durant un mes de la feina.Però no pas per a reposar. Que, en general, l’home s’avorreix i no rutlla rodó quan res no l’atia a l’activitat. (Com a mostra, el problema de moltíssims individus a l’hora de la jubilació). Les vacances, aquell estat de letargia, aquell súmmum d’ataràxia plàcida, aquella sensació d’absència d’un mateix, no la podem suportar. Se’ns fa impossible mantenir la tensió psíquica de la inacció física.I, així, a les vacances, no es fa altra cosa que la de canviar de tasca. (Que ja es descriu com la veritable definició heterodoxa deI concepte vacacional). Acabem de transitar per un altre viaducte festiu. N’hem superat la síndrome o augmentat els símptomes?. Què ens subjuga: la chaise-long o l’hamaca?
