Dotze relats amb les seves dotze històries corresponents són les dotze espelmes que l’editorial Difácil ha volgut regalar-nos per celebrar el seu desè any de vida

Un assumpte pendent. Portava temps volent conèixer a Vila-Matas, i no en persona –he après que normalment és més interessant conèixer als escriptors a través dels seus llibres que de les seves persones – i sí a través d'algun dels seus llibres.

Imagina't que hi hagués algú, avui, que pogués explicar-te com la plana major del nazisme celebrava les seves reunions espiritistes; com es movia en el dia a dia Himmler...

Em fascina que pugui entretenir-me durant uns dies amb un llibre en el qual no deixen de succeir coses...

M'agradaria començar dient que tant de bo hi hagués més gent com Carlo Padial al món.

Vaig conèixer en Carlos Mesa fa ja uns quants anys per pura casualitat, en apuntar-me sense cap tipus de referència prèvia a una ruta que ell mateix organitzava.

Potser t’ha passat alguna vegada ser davant d’algú que ho ha passat malament per alguna cosa i que t’ho està explicant i que tu l’escoltes, l’escoltes fins el final, si n’hi ha.

Em comença a preocupar que en poc més d’un mes hagi dit en dues crítiques que no sé el que he llegit.

He de reconèixer que m’ha agradat molt llegir aquest llibre. M’ha agradat molt llegir-ho i m’ha agradat molt el llibre en sí.

Si estàs llegint aquesta ressenya el més probable és que t’agradi Murakami, i si t’agrada Murakami et llegiràs aquest llibre.