L’aplec del cementiri

Mentre el Cementiri dels Caputxins de Mataró fou administrat per l’Església un llarg mur foradat per un barri de ferro, tancat amb pany i forrellat, separava l’Illa Única situada, a dalt de l’escalinata, de la resta del fossar on se sepultaven als que morien en la fe del Senyor o en la inèrcia neutra del baptisme. L’Illa Única era el redós de tota la púrria social, la gent de mal viure, les prostitutes i tot el món que es movia fora de la santedat de la vida cristiana, àdhuc els disidents catòlics, forçats a una instància-renúncia vergonyant. D’ençà que l’Ajuntament se’n féu càrrec s’ha unificat i dóna acollença a tots els difunts prescindint del signe curricular de cadascun. En temps d’una evidència tan falsament allunyada del predicat amor fratern en sorgí, anys ha:Els dos fossars del meu poble. “M’haureu de perdonar l’atreviment de demanar-vos per al meu cadàver la caritat d’uns pams de terra. Pocs. M’haureu de perdonar l’atreviment ja que la terra que us demano no és una terra santa ni beneïda. Us demano una terra, uns petits pams de terra anomenada, civilment, empriva. És trist morir. Però, molt més ho és, encara, sabent que un mur separa els morts. Però jo sé que, a banda i banda de la tàpia, hi lluu un mateix sol, l’herbei hi creix regat per la mateixa pluja i les heures s’hi enaspren i s’hi abracen al bell cim. Sé que la mort -amb creu o sense creu- uneix tots els homes, per al tot o per al no-res, enllà l’eternitat. Sé que els carreus del mur aquest són febles. Que l’arc històric que els sustenta mai no ha arrelat dins de l’entranya de la terra acollidora. I sé que un jorn s’esfondrarà i que la pols de la runa esmicolada s’alçarà vers un vèrtex de concòrdia... Llavors, si visc encara, no hauré de demanar-vos res. Llavors el meu cadàver no serà diferent a cap d’altre. I morir doldrà menys. Serà més resignada la partença quan tots els morts entrem per la mateixa porta...”L’Illa Única, en altre temps, tan mal considerada, ha esdevingut la més acollidora i bonica del recinte. Visiti-la amb motiu de l’Aplec del Cementiri, malgrat que provoqui reticències morals caduques; vegi-la ja que, ara, no és un antre pervers acollidor del pecat. Fins i tot hi han plantat una solemne Creu. Garantia del nihil obstat. Testimoni del fingiment secular.  Isidre Julià Poeta-Mestre en Gai Saber