Nadal

Si ha mirat o mira el calendari d’aquest mes de desembre podrà veure que els dies acolorits de tinta vermella són vuit. O sigui que a més dels usuals 4 diumenges en queden quatre més. Hi podríem afegir el número vint-i-set, un dissabte clavat entre festius que perllongarà el pont. O més ben dit: el viaducte.El desembre és el mes de menys rendiment laboral, però el de més despeses. Perquè hem arribat a aquella màxima tàcita, entre consumista i vacacional, de què si no hi ha oci, despesa i divertiment, el temps vital perd tota mena d’al·licient. Cal sincronitzar plenament amb aquest criteri en evitació de sotsobres d’ordre conceptual. I, així, la darrera fracció mensual de l’any es caracteritza per l’ebullició de l’olla a pressió civil fins a límits perillosos.El personal es transforma. Ignoro si l’encesa lumínica dels fastos de Nadal, prèvia sempre a la D.C. I a la I.C. hi té res veure, malgrat que l’espetec dels símbols lluminosos correspongui visualment a no gaire res més que a unes tristes espelmes.Certament, allò que caracteritza l’ambient és que tot s’accelera, es dilata i s’infla. Es dispara una fictícia bulímia: la de l’escudella, la carn d’olla, els canelons, el capó del Prat... S’incrementa la disbauxa per la despesa econòmica extraordinària, excessiva, innecessària. Es multipliquen les salutacions a mà, per telèfon, per e-mail... La generositat gratuïta espontània obsequia sentiments que bateguen al cor i es compensen amb munificència a les atencions rebudes. El Parnàs floreix de dècimes domèstiques i sonets pessebristes eufònics per a les amistats.Els temes primigenis continuen, amb tota la pompa, la fastuositat de la commemoració secular en contrast amb la sobrietat del pessebre bíblic. El Nadal és eufòria, és ostentació, és solemnitat. En realitat pot ser, el que cadascú vulgui. Simplement cal un exercici d’anàlisi personal i de contingut ètic. Perquè l’eslogan de Nadal, és simplement un eslogan que no transcendeix a la realitat positiva. És tan breu com el dring de la copa de cava, tan efímer com les bombolles en esvanir-se...