Delta

A rampeu de l’ona neix un raig de claror cada albada quan encara els prismes de la nit reflecteixen somnis obscurs en la temença de les hores del futur. Miralls de l’infinit obren el dia amb lluïssors reflectides en el vent que dóna vela al tallamar de l’esperança. Hi ha un cel de blavors infinites que alleren la gavina del destí per la immensitat d’un temps i espai no subjecte al pes de la petjada.L’eslip de l’aventura t’exigeix el crol llarg i, seduït pel repte, nedes damunt de l’aigua inquieta que fou captiva en el sotsobre del temps vell mesurat dins de la clepsidra de l’ignot. Compte!: et mous dins de l’eventualitat d’aquesta singladura i ignores si traspassaràs els límits on l’horitzó fineix o n’obre d’altres. Ara, damunt de l’escuma nova de la llibertat solar, solques l’àrea aquosa que es reflecteix en el cercle d’una nineta estrenada quan l’arada de la proa crea i recrea aquell somni que s’amaga darrera l’onada de la posta. Potser pensis que nedant arribaràs a l’horitzó on fineix la teva braçada i on suposes que comença l’eternitat de l’onatge i els somnis es desperten en un corall de peixos perpetus i d’evanescències immortals. Però a proa et rebot el desempar de les petxines closes vaiverejant la desraó d’un murmuri inútilment còsmic sobre els remolins que pivoten entorn de l’eix de les incògnites. Potser esperancis que un far, enmig de les milles de iode i sal, et sigui acollença per al braç esgotat i per la ferida del peix espasa del desengany. Damunt de les dunes del desert de la mar tots els oasis que hi vegis són miratges de gavines que han defallit en les maregasses de l’atzar. Llunyana és la dàrsena de l’avitualla­ment. I hauràs d’assumir la derrota en les quatrilunars fases per exiliar-te de l’orla del naufragi. Car no és la distància, ni el lloc, ni el vaivereig de l’onatge allò que acomboia l’astrolabi de la fantasia sinó la ratlla que separa, des de dalt de la cofa, les verossimilituts de les dèries pròpies.Orsa, doncs, amb assenyada brúixola devers el delta que atenua les marees i on recobris el sabor de l’aigua dolça.Que ets de glera amunt i meandre en calma. I en el gorg de l’ahir, encara, hi neden els estels que et platejaren l’encanteri de la vida...