Evocació de Francesca

No sé perquè els estimo tant els dies vestits amb la dolor del temps anorreat. - De quin marbre tan fred en rebo amanyac?. - De quin record de neu, em munto l’iglú de les hores nostàlgiques d’aquest llarg capvespre? Potser en sé la resposta, però temo la pregunta car hi ha tanta aigua gelada entorn del silenci que l’allau que se’n desprendria inundaria la verda prada dels meus somnis.Però en resten tantes hores clares, tatuades al mur del rellotge de sol del temps que fou gnòmon actiu i caça-papallones del goig fugitiu, que el moment plumbi que visc, a contracor, fóra insuportable sense la carícia del record planant sobre el declivi de la senectud.Peró, no! Ja que, sovint, un murmuri subtil pervingut de l’evocació espontània de les immusteïbles vivències de la vida mútua és capaç que no cap vent hostil s’endugui a l’oblit la teva absència. Malgrat que s’allunyi el temps de la teva mort... I, així, a la greu ofensa del destí hi oposo, l’escalf recordatori que entebiona el batec quotidià de les esgarrifances que agiten la quietud de la memòria. On es congria la teva imatge per a perllongar-la indemne, en el fru-fru de l’enyor, al llarg de la dura permanència en la derrota vital. Tot és ocàs i posta vespral que enceta una frisança que quan truca a la porta dels records, té un cop tan suau, tan peculiarment benigne i tan emocionalment sol·licitat que n’obre l’estatge sense que grinyoli cap frontissa desavinent i en arribar a l’espona de la pausa nocturna perfuma el coixí soliu amb flaires pervingudes de les llunyanes volences que han formulat la seva essència en el flascó de la fidelitat.On hi roman i hi perdura la llarguíssima trena d’evocacions rullades en els fils retrospectius de la remenbrança que emana l’efluvi generós de les hores jovenívoles quan la riuada dels sentiments entrava a l’embassament de la vida i movia les turbines del futur. Esclat de força quilovàtica, enllà de torres i torres al llarg del paisatge del temps adult, que, encara, serva els wats suficients per il·luminar les velles falenes del cor entornant la claror de totes les hores de convivència.