Bosses de plàstic

Ja fa dies que les bosses de plàstic que s’usen als mercats per endur-se’n la compra estan a la palestra. S’argüeix que causen una pol·lució que tarda una pila d’anys en perdre la seva malignitat ambiental. Criteri, a més a més, reforçat pel motiu de què la seva fabricació requereix molta energia i petroli. (Compte, doncs, al crack dels fabricants, en cas d’anul·lació súbita!)Eliminar-les i suplir-les pels estris que abans eren de comú ús (bosses de tela, cistell, carret) sembla la solució més encertada. Però com que la comoditat sempre venç a l’enfarfec, s’ha establert una pugna entre criteris oposats que cal esperar per a veure com acabarà. Aquest problema de contaminació, el de les bosses, no n’és pas el principal. La contaminació ve de tot arreu. Però són les petites dosis que van sumant. Durant segles i segles i més segles l’home ha contaminat la natura molt menys que en un sol dia d’avui. La civilització industrial ha estat la causant d’aquest embrutiment global. I no únicament el de la qualitat de l’aire i de la respiració sinó que també, la del soroll. Ja que, en un percertatge elevadíssim, ofec i soroll van de bracet amb tots els enginys que han sorgit de la creació  inventiva.Estem, doncs, vivint amb l’angoixa de tenir, tothora, penjada l’espasa de Damocles.I alguna solució s’haurà de prendre, o inventar quelcom que amaini o anul·li l’espectre d’un futur abocat al desastre total. O, a renunciar a una sèrie de béns de consum o utilitat, a fi de retornar als temps idíl·lics quan els homes només es mataven a cops de puny o a cop d’estaca.Però el curiós del cas és que el problema se “solucionarà” segons la Fundació Catalana de Prevenció de Residus” entitat que ha llançat aquesta proposta, cobrant-se-  com a impost ecològic- vint cèntims d’euro per cada bossa d’un sol ús.Se’m fa impossible d’entendre que quelcom amb gran incidència en la contaminació del planeta -i com d’altres molt més greus- puguin solucionar-se amb un nou impost. Miraculós euro! Prodigiós dòlar! Hipòcrita moneda...