Presentació a Mataró de l'òpera prima del Jarps
George Agustí i Roger Palomer presenten "Pay and Pity"
Aquest passat divendres dia 17, a la sala CLAP de Mataró, vam poder veure la banda mataronina Jarps presentant el seu primer treball, "Pay and Pity", produït per ells mateixos. Ells s'etiqueten com a "Fresh Music". Personalment discrepo amb aquesta definició i els definiria com a "Retro".
Pel meu gust i el meu criteri estem davant un dels nous talents de casa. Joan Colomo després pel seu pas per The Unfinished Simpathy, on demostrava el seu talent amb una guitarra elèctrica a les mans, en l'últim disc de la banda barcelonesa "Avida Dollars" decideix començar la seva carrera en solitari. El seu primer àlbum "contra todo pronóstico" és un treball caòtic però on podíem veure tocs de llum i qualitat. Més endavant va fer el doble treball amb dos volums "producto interior bruto Vol.1" i "producto interior bruto vol.2" amb un any de diferència entre si. En aquestes dues joies vam poder veure el seu talent musical i en fer unes melodies de veus i instrumentals dolces, misterioses, atmosfèriques, però encara coixejava una mica en la composició de les lletres. Potser per això hi ha els dos vessants: o t'encanta o l'odies.
“8”, el nou disc de Darlas Qwart
Des de dilluns passat es pot escoltar, avui actua al Clap
Darlas Qwart un projecte d'en Carles Duart Ballbona que emet calor, i sobretot vitamina D (si aquesta que emet el Sol i que ens fa sentir tan bé). El més curiós de tot és el seu accent anglès, sembla el d'un negre de Baltimore. A part d'aquestes curiositats, teníem la intriga de saber com seria el seu nou àlbum. Per sort jo ja l'he pogut escoltar, i només puc dir coses bones. És un treball ple de colors, l'etiqueta de Jack Johnson maresmenc es queda petita i també injusta, ja que ell ha crescut... això sí, l'èssencia del surf relaxat de la platja amb tocs tropicals segueix present i incorpora el folk i reggae a les seves composicions.
Fa temps que vaig a veure concerts a Mataró, Barcelona, algun cop a Madrid. He anat a tot tipus de concerts, metal, folk, rock, independent, etc. I el que més ràbia em fa es arribar a una actuació, que des de dies abans olora qualitat, entrar dintre del recinte i que ens trobem quatre gats a la sala.