Domini

Se’ns fa costerut d’adaptar-nos a les circumstàncies vitals. Però gairebé tot el personal humà -bò i essent-ne conscients- estem fent-hi la viu-viu i aguantant el xàfec de la vida amb el millor paraigua possible. Cadascú el seu. Amb eficàcia o no.I ens queixem de tot. Cadascú amb la seva raó tatuada. Ni que sigui errònia.Però que ens val per a, sovint, crear àrees de divergència i de confrontació mútues. Cosa abjecte que a la fi és la causa de què aquest món vagi com va, des de sempre. És a dir, un caos d’enfrontaments i de desventures socials. Repassi la història si no n’està convençut.Per aquest motiu no podem imposar-nos els uns als altres, sinó recercar aquell punt mig en què les diferències trobin una proximitat comuna. Vana il·lusió, però, ja que si una cosa preval o intentem que domini és el criteri propi, doncs mantenim la pressumpció de donar legitimitat absoluta al nostre tarannà sobre el de qualsevol altre a causa de la vanitat de creure’ns el litre i el quilo perfectes.I de voler imposar el nostra dogma i el nostre ordeno y mando als altres, majorment fent colla entre pareguts criteris units per la prepotència, les afinitats tangencials o les hipocresies convingudes. I, així anem. I així s’ha escrit - i s’escriu - la història amb els resultats negatius que se’n desprenen. L’home certament és el llop de l’home. I, sovint, aquell que té més aparença de xai, aquell que és mestre maligne en amagar-se els ullals i aquell que aparenta ésser un nyeu-nyeu en els seus actes, sol esdevenir el capdavanter del malefici.La nostra ignorància personal -tan ignorada per nosaltres mateixos- o el tansemenfotisme garrepa- motiva que les decisions, sovint, sorgeixin d’aquells que dominen l’art -anti-art- de la seducció. La que sigui que n’hi ha moltes i de diversa arrel.Tota aquesta llarga carrera, tot aquest extens currículum de la humanitat del que en tenim coneixement històric no és res més que un seguici de batalles i de morts.I la nostra memòria viva n’és una continuació afirmativa de tot el succés malaurat dels segles passats. I... sovint, amb els causants dalt del pedestal dels il·lustres. L’home és el llop de l’home. I, així, presumiblement cal preveure, que el futur és una conquesta fàcil per als ullals cobdiciosos dels més desvergonyits.