Les 4 Estacions

Les quatre estacions. És a dir el cicle temporal que ens cal atravessar per a romandre vigents en aquesta món. i que cada any ens cal repetir, i que, malgrat, tanta reiteració a còpia de períodes viscuts, sovint, no hi estem d’acord. Sempre ens lamentem d’alguna vicissitud en el trot quotidià al llarg de cadascun d’aquests tombs estacionals. Això bó i essent un queixós normal, promitjat en el comú. Perquè si som d’aquells bípeds propensos al lament fàcil, si pertanyem al sector més radical dels gemegaires, llavors, res no ens plau, tot és desavinença amb la realitat del món.Aquests dies de calor entorn dels 30o centígrads, quan l’estuba i la xafogor alcen bandera dalt el capçal del termòmetre i ens cal refrigerar-nos i deslliurar-nos de l’ofec, acudim a arrecerar-nos prop de l’aire condicionat. Aquest invent que va envaint totes les llars, després que ja sigui un estri habitual en els locals públics de tota mena.I com que la capacitat de reflexió no solem treballar-la massa i ens giren les idees sotmeses a l’albir de l’atzar, engeguem el trastet a tota marxa -marxes baixes- 14,16,18o i el resultat lògic, però per a molts imprevist, és que ens pelem de fred. I això passa a casa i a la de tothom. Però el pitjor de tot és en els llocs oficials o d’acollença pública.En aquests espais ningú no té cura de situar la graduació d’acord amb la intensitat de l’ambient. Com a l’extinta mili: el capot és preceptiu posar-te’l tal dia i treure-te’l tal altre. I a patir fred o calor. L’ordenança mana per damunt de tota lògica.Llavors s’esdevé que el fred -una gelor no natural- domina el solstici estiuenc i és en aquesta època en la que -ves per on- passem més fred que mai. I si girem de temps i ens anem a l’hivern ens trobem en les mateixes circumstàncies però a la inversa. Les calefaccions i les bombes de calor, a la màxima potència ens fan suar la gota grossa.Aquesta disbauxa, aquesta manca de sentit comú domina i regna en l’ambient general. I causa veritables estralls en la salut. Sobretot a persones provectes o de salut fràgil. Els hospitals no es deslliuren tampoc d’aquesta acció de graduar els estris a límits contranatura. I les conseqüències, a vegades prenen el color amarg del negre funerari. Haig d’escriure, pressumptament, que jo -com d’altres- en duem un crespó de dol.