Any 1922

Any 1922. Un any a 14 passes cronològiques d’arribar al centenari. Un any en el que -com en tots- hi ocorregueren fets. Bons i dolents. Històricament, no és un any que sigui destacable, per cap circumstància excepcional. Essent així, vostè pot preguntar-se: Quin interès motiva referir-s’hi?. Doncs, simplement, perquè és el del meu natalici. A l’engròs, alguns anys són significatius pels fets que hi succeïren i que es mereixen memòria històrica global per incentivar-ne l’efemèride. Però l’any del naixement de cadascú de nosaltres -és a dir a la menuda- sempre és el més important de tots. Ja que iniciem -ens plagui o no- el nostre itinerari.Dels nascuts l’any 1922, un percentatge elevat d’ells -la majoria- ja han naufragat en tràngols de la mar de la vida i són, només, estimades petxines del record. La resta -molts a precari- anem sobrevivint superant els entrebancs del dia a dia. Tenim una edat que -mal no vulguem- ens motiva una anàlisi personal més aviat incòmode. O sigui, no gaire esperançadora.Quan ens pregunten o diem l’edat, estalviant els números, com és habitual en aquests casos, contestem que som de l’any 22. Dues xifres que són dibuixades pels ulls populars com dues oques. Però que amb una mica més d’imaginació i un plus de fantasia, els subjectes que són primmirats i una mica lírics, les defineixen com a cignes. Que superen les oques tant en finor de moviments com en perfil i d’elegància visual.Recordo un petit estanyol contigu a una finca rural on hi nedaven uns cignes majestuosos lliscant sobre l’aigua, molt sovint, arrissada per un llimerol d’onatge tímid promogut per un vent que brandava les fulles dels arbres propers. Era en aquella primera edat d’adolescència en la que es tendeix a magnificar els símbols positius quan, encara, la vida sol mostrar-te el seu aspecte més engrescador i alguna noieta ja t’ha harmonitzat el pentagrama del futur.Ara hi ha més record que no pas esdevenidor. Però el que compta és la intensitat del currículum dels cignes de cadascú. Que han complert 86 anys...