Però mai s'acaba un de madurar humanament. Sempre hi ha una elaboració. Etapes del procés de creixement.

Em deia una persona jove com és que puc ser alhora: tan tendra i tan freda? Ho descobria. Era un nou coneixement del seu món emocional.

La bellesa és per a contemplar. La vellesa és contemplar el final de la vida.

I ex medio ire després tornar a sortir. És com nedar, no calen massa normes: llançar-se al mar o a la piscina.

Després emergeix la papallona. És una bona metàfora del creixement humà. Etapes.

Començo amb una frase d'un insigne científic, molt criticat encara avui en dia. L'ego no és el senyor de les seves decisions; hi ha un món inconscient.

La ciència avança i ens presenta descobertes noves. Una d'aquestes és, ja fa cert temps certament, que s'ha descobert que el cervell és plàstic; és a dir, pot canviar.

Que important és poder expressar, manifestar, verbalitzar les emociones, els sentiments, els afectes!

Molts autors parlen d'una escola que eduqui les emocions. Un diu: L'emoció és el fil conductor de l'educació. Un altre: L'escola ha d'ajudar a madurar el nen i la nena fent que descobreixin el món interior.

1 Avorriment. 2 Admiració. 3 Alegria. 4 Amargura. 5 Estimar. 6 Anhel. 7 Antipatia. 8 Penediment. 9 Gelosia. 10 Cobdícia. 11 Ràbia. 12 Còlera. 13 Compassió. 14 Confiança.