I explota a vegades per un detall mínim. I es constata una reacció desproporcionada que és la que crida l’atenció.

És major en relació a la personalitat fòbica, per exemple. I així és molt impulsiva. I li manca agafar iniciatives i a vegades com si estigués cansat/da.

La personalitat fòbica és aquella que viu la por - de forma no normaleta o irracional- i li condiciona molts aspectes de la seva vida.

Els homes estan sempre disposats a tafanejar sobre les vides alienes, però els fa mandra conèixer-se a si mateixos i corregir la pròpia vida. (Agustí d'Hipona, 354-430 a.C.).

Crec que és convenient indicar alguns llibres. En presentaré tres:
El primer, gran encert amb el títol, Intel·ligència Emocional, de Daniel Goleman (1993)

La vida és "una merda". Sóc el més desgraciat del món. Però tampoc fa res de constructiu o tot és una queixa.

El científic Isaac Asimov (1920-1992) diu: L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixements més ràpidament que la societat en saviesa.

Les investigacions de psicologia i neurociències afirmen que un factor important per a la maduració de la persona és la gratitud: Ser agraït.

Ens cal i molt a la cultura cientÍfico-tècnica inventar contes, mites, narracions per tal d'ajudar a créixer, madurar a l'Ésser Humà.

Hi ha una tendència a considerar la psicologia, només la clínica o patològica quan una persona té alteracions importants de la ment.