La bellesa és per a contemplar. La vellesa és contemplar el final de la vida.
És cert que una persona no ha de ser jutjada només i únicament pel seu físic, però tampoc és gens lògic ni humà ni sensible censurar la bellesa de l'Ésser Humà. Cal celebrar la formositat, allò que és agradable i "bell" (bello) al plaer dels ulls.
La bellesa és un do de la Natura. Altra cosa és com es gestiona aquesta bellesa física o aquesta vellesa inevitable.Per tant, el joc de paraules és per a reflexionar-hi: La bellesa de la vellesa i la vellesa de la bellesa. Les belles arts no són massa considerades. No són útils, són certament inútils, per això són boniques i gratuïtes. La societat financera i capitalista només valora allò que és productiu. Així anem veient com de les escoles es treu la música, la filosofia i d'altres. No són útils. No accepten la creativitat, l'originalitat fora de la construcció tecnològica. És un reduccionisme de la vida.
És reduir l'ensenyament només a números: PRODUIR. La bellesa no té valor econòmic, sí humà. Contemplar un rostre humà formós, el mateix que una catedral o una albada: Tot és bellesa. I arriba la vellesa que és una altra formositat de vida, sensibilitat. Cal també contemplar-la.
Però la ciència mèdica oblida que la vida té un límit, un moment de morir. Viure corporalment sense consciència, sense gaudir-ne, això no és la bellesa de la vellesa.
