Em deia una persona jove com és que puc ser alhora: tan tendra i tan freda? Ho descobria. Era un nou coneixement del seu món emocional.
Les emocions són paradoxals. Representen i signifiquen coses oposades i contràries: Estimar i odiar al mateix temps als pares, a una persona. És un fet normal psicològicament. Té diverses explicacions. Les paradoxes ajuden a reflexionar. A posar ordre a l'interior. A buscar una equilibració. Paradoxa és una paraula que ve del grec: 'para' que vol dir contrari; 'doxa' que vol dir opinió. Una cosa absurda: Si t'estimo per què sento odi? Si t'estimo per què una altra persona m'ha d'agradar?
El treball interior és Oxímoron. Harmonitzar dues nocions o conceptes que aïlladament són contràries o oposades. Em deia una persona: Tinc un record agradable i contradictori dels meus professors: Tenien autoritat (que no m'agradava) i eren amables (que m'agradava). No era una paradoxa, dues coses contràries, sinó que era una fusió. La paraula oxímoron ve del grec: 'oxus' que vol dir afilat, punxegut. 'Moros' que vol dir esmussar (desafilar), la punta que penetra el que és tou.
El món de les emocions, l'hem d'anar transformant en oxímorons més que paradoxes. Una vegada més, anar al coneixement del nostre mapa emocional. I aleshores es podrà ESCOLTAR per ATENDRE; ATENDRE per a COMPRENDRE i COMPRENDRE per a APRENDRE... Un tornar a començar i avançar en espiral.
