La ciència avança i ens presenta descobertes noves. Una d'aquestes és, ja fa cert temps certament, que s'ha descobert que el cervell és plàstic; és a dir, pot canviar.
Les neurones es refan, abans es negava. No estem determinats només pel programa genètic i el cervell. Hi ha també el desenvolupament epigenètic. Què vol dir? Epi: sobre; genètic: gens. Nous factors (epigenètics): els gens en contacte amb l'entorn juguen un nou paper fonamental.
El gen és una bombeta que li cal un interruptor que és l'entorn. Una conseqüència d'aquesta nova perspectiva és el fet de poder gestionar, si un s'ho proposa, les pròpies emocions. A més, l'experiència ho ha confirmat sempre. A més, el concepte d'educació a l'escola ha de canviar de dalt a baix. No es pot reduir l'ensenyament només a la lògica, a saber de memòria. La creativi-tat hi és. El raonament propi hi és.
També és cert que la societat tecnològica, de coneixements i de canvi no ho afavoreix. Conrea el "pensament únic" i no el propi. Això ho demana el món financer i el món polític. Si un no pensa críticament per si mateix/a, hom entra a una nova classe d'esclavatge. Som una nova societat d'esclaus però moderns. ¿No es porta la feina a casa a través de l'ordinador? Les 24 hores connectat per l'empresa o altres afers? Llibertat o esclavatge? L'entorn influeix moltíssim. Cada vegada té més pes. D'aquí el valor de l'ambient de família o amical: Interruptor i bombeta.
