Després emergeix la papallona. És una bona metàfora del creixement humà. Etapes.
Una persona explica que veient com sortia la papallona del capoll, per ajudar-la li va anar tallant amb estisores els lligams o líquids que tenia. Aparentment la frenaven per sortir. Creia fer-li un gran bé. Cert, la papallona anava més ràpida en el seu desenvolupament.
Però, oh!, al final de tot en deixar el capoll o la crisàlide (la casa), la papallona no podia volar! Sense adonar-se'n, aquesta persona amb la millor bona voluntat del món, li va estalviar tots els obstacles necessaris per al creixement. Pensem-ho.
El creixement està tot envoltat d'emocions, sentiments i obstacles. L'agressivitat, no la violència, és una emoció necessària per créixer i desenvolupar-se. I és bàsica. Podem dir ser enèrgic. I aquí ens en anem a la paraula ASSERTIVITAT. Els deures o obligacions, com els drets o mèrits són les dues cares de la mateixa moneda. L'energia en fer els deures, també s'ha de posar en exigir els drets. I això és molt important i tenir-ho en compte en una societat de màquines, tecnologies, xarxes on cada persona és senzillament un simple número o maquineta del sistema financer o neocapitalista.
Recomano un autor coreà, professor d'Estudis culturals de la Universitat de les Arts de Berlín, BYUNG-CHUL, Han (1959, Seül). Val la pena..
