I ex medio ire després tornar a sortir. És com nedar, no calen massa normes: llançar-se al mar o a la piscina.
Meditar és el mateix: Aprendre a fer silenci amb un mateix. Fer callar el soroll mental o passar-ne. L'ego pugui veure o contemplar que hi ha més enllà d'ell mateix.
Permetre deixar passar les sensacions, les emocions i els pensaments, com si fossin núvols. Així poder veure el CEL BLAU o EL CEL ESTRELLAT del propi interior. I meditar és contemplar la Naturalesa exterior: una nit d'estrelles, o una albada o una posta de sol o un arbre magnífic o construccions d'edificis: CONTEMPLAR. Una naturalesa meravellosa, bonica i pregona és l'interior de tot Ésser Humà. Així ser conscient que hi ha més enllà d'això: una unitat, una pau profunda, una fusió consciencial. Un silenci tranquil·litzador i vital.
Meditar és fer un viatge cap a l'interior, fins on puguis i no on vols. Ajudat o de silenci o de música per tal de poder abstraure't i l'ego deixar-lo de banda, desperten passions d'amor, de bondat, de respecte, de dignitat, de confiança. I un va aprenent que és part de tota la Natura, de l'Univers: Una xarxa. I un és nus d'aquesta xarxa. Tot això s'ha de traduir en respectar, estimar els altres, partint de la profunda confiança: L'ÉSSER HUMÀ ÉS CONFIANÇAL ESPERANÇADOR. Genera un "bon rotllo".
