La dificultat rau quan tota aquesta fondària la posem en paraules que articulades per les nostres cordes vocals, van impregnades de passió o impulsos; desitjos i fantasies d'omnipotència. Amor i odi. Enveja i generositat.

En molts llocs trobem el rètol SILENCI: hospitals, capelles. Una forma de respectar els altres per tal de no destorbar-los en el seu silenci si més no exterior. No tothom suporta el silenci exterior.

La psicologia té en compte no únicament la paraula, la conducta i les emocions, sinó també la corporalitat. El cos és l'hàbitat de la psique i la manifestació de la interioritat.

La informació s immediata ja en temps real des de qualsevol lloc. A més, ara, la feina es porta a casa i pesa més, que feta únicament en horari laboral.

HUMANS AMB RECURSOS, sí!!!! RECURSOS HUMANS, no!!! La raó és que l'ésser humà queda reduït a un mer recurs o instrument.

Dos termes que alguns els fan servir indistintament; d'altres, no.

Un procés malalt de la psique, és a dir, l'estructura mental està feta malbé i, per tant, no funciona adequadament. Pot ser en base orgànica o no.

Una persona amb un trastorn de personalitat que té un peu a la neurosi (dificultat seriosa d'adaptació a la realitat, però n'és conscient) i un altre peu a l'eclosió psicòtica (desconnectat de la realitat i no n'és conscient). Avui el terme del DSM-V és Trastorns Límit de la Personalitat (TLP).

La paraula NEUROSI la va introduir el metge escocès Williams Cullen el 1769. Creia que les alteracions emocionals eren una malaltia del sistema nerviós: Està malament dels nervis.

Hi ha un costum popular que porta a la confusió. És fer ús de termes psicopatològics de forma acrítica a la vida normal.