Molts autors parlen d'una escola que eduqui les emocions. Un diu: L'emoció és el fil conductor de l'educació. Un altre: L'escola ha d'ajudar a madurar el nen i la nena fent que descobreixin el món interior.
Un altre: L'escola del futur ha de ser emocional madurativa. Tots aquests autors o autores parteixen d'experiències concretes, no d'especulacions. L'Administració com el departament d'ensenyament no estan al dia. Els i les mestres dediquen una gran part del seu temps a papers, informes o paperassa. No és possible així preparar l'escola del futur. El gran quòdlibet: L'escola en funció de les persones o en funció dels interessos ideològics de partits o de la burocràcia?
I per completar la qüestió es presenten Cursos d'expert en intel·ligència emocional. Recorden que la majoria dels aprenentatges es fan a través de les emocions. La gestió de les emocions és necessària per a treballar la curiositat, la paciència, la perseverança i l'ambició. Recomano un llibre que m'ha regalat una antiga alumna: RECALCATI, Massimo (1959): La hora de clase. Por una erótica de la enseñanza (2016), el qual em recorda un altre d'un gran pedagog català, Octavi FULLAT (1928). Educació: Violència i eròtica (1986).
Sense oblidar que Intel·ligència Emocional és igual a madurar afectivament. El fet de madurar té el seu propi ritme. Certament un bon debat de pares i mestres. Les notes no ho són tot. I ara per ara, ho són, malauradament.
