A Mataró i arreu de Catalunya, es va demanar a crits "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia"

El 20 de novembre de 1975 mor el dictador Francisco Franco que ostentava el poder des de la fi de la Guerra Civil l’any 1939. La defunció del “caudillo” va obrir una nova època d’esperances, canvis i tensions anomenada transició que acabarà amb l’inici de la democràcia a Espanya.  El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, que acabarien amb la victòria de la UCD d’Adolfo Suárez. Aquí a casa nostra la força més votada va ser PSC-PSOE, seguida de la coalició nacionalista CIU i dels comunistes del PSUC. Mataró en aquella època era una ciutat industrial de més de 84.000 habitants que havia crescut desmesuradament gràcies a la immigració de gent vinguda d’arreu d’Espanya que buscava aquí una nova oportunitat.

Imatge de la Rambla de Mataró durant els anys '60

Durant la dècada dels anys 50 el règim franquista va rebre una sèrie de reconeixements i ajuts econòmics a nivell internacional que van reactivar l’economia espanyola. Amb les inversions americanes i els ingressos del turisme, Espanya es va recuperar econòmicament i va sortir de la crisi que arrossegava des del final de la guerra. El sector industrial es va modernitzar i la mà d’obra barata espanyola abaratia els preus dels productes que s’exportaven a fora de l’estat i que no trobaven competència. Aquest impuls industrial va fer que durant els anys 60 les zones industrials de l’estat (Catalunya, País Basc i València) rebessin població d’arreu de l’estat per treballar a les fàbriques. A casa nostra això va comportar en un considerable augment de la població i en l’aparició dels barris.

Representació pictòrica de les festes romanes de les Saturnals

En aquest número del Tot Història deixarem de banda els successos històrics de la ciutat de Mataró per parlar de l’origen de les festes de Nadal. En el món occidental, el 25 de desembre celebrem el Nadal per commemorar la nativitat de Jesús. Això pot portar a pensar que aquesta celebració de caràcter religiós, que ha esdevingut la gran festa del consum, tingui un origen merament religiós i lligat al cristianisme. Però la realitat no és aquesta, els orígens de les festes de Nadal són diversos i alguns molt anteriors al naixement del Cristianisme i del seu profeta Jesús. Amb la legalització del cristianisme per part de l’emperador romà Constantí el segle IV d. C, el culte cristià s’anirà propagant arreu del vell continent adquirint i adaptant tradicions i festes paganes.

La Presó de Mataró, on pasàven els últims dies els afusellats

Com ja vam explicar en l’anterior número del Tot Història, el 27 de gener, amb l’entrada dels Nacionals, s’acaba la Guerra Civil a Mataró. Des del primer dia els guanyadors van imposar la seva llei i els vençuts van haver de patir una dictadura que durà més de trenta anys. Aquí a casa nostra els primers anys de postguerra van ser molt durs. La indústria, que era el motor de l’economia local, entrà en un període de crisi que va empitjorar una mica més les condicions de vida dels mataronins. Els salaris baixos, la fam, la misèria i el terror que van generar els vencedors van ser el pa de cada dia dels primers anys de dictadura. Paralel·lament, la ciutat anirà creixent i durant la dècada dels anys 40 arribaran a casa nostra els primers immigrants vinguts de Múrcia, Andalusia i Extremadura.

El 27 de gener de 1939, una dia després de la caiguda de Barcelona, les tropes nacionals s’apoderen de Mataró. Les tropes italianes de Franco es troben una ciutat rendida que no presenta cap batalla. Els carrers estan plens de dones i nens que veuen l’arribada dels nacionals com una alliberació que ha d’acabar amb els patiments de tres anys de guerra. L’ambient, fins i tot, és festiu i la banda municipal surt a rebre els soldats. La nit abans, el govern republicà local havia cremat tota la documentació republicana i havia agafat el camí de l’exili. Aquell dia també es van deixar veure pels carrers de Mataró alguns ciutadans que portaven mesos amagats, com és el cas de Joan Brufau, antic president d’Alianza Popular de Mataró que esdevingué el primer alcalde franquista de la ciutat.

En aquesta quarta entrega del Tot Història parlarem del període que va del segle III d.C fins el segle VII d.C, que molts historiadors han anomenat com “la decadència d’Iluro”. Les fonts amb les que comptem per explicar aquesta època són exclusivament arqueològiques. Fins ara s’havia pensat que després de la crisi de l’Imperi del segle III d.C. la ciutat d’Iluro s’havia anat empobrint fins arribar a desparèixer i convertir-se en una ciutat abandonada allà entre els segles V i VI d.C. Com veurem, la ciutat no va patir cap període de decadència i si va desaparèixer, no va ser pas a finals del segle VII o principis del segle VIII d.C.