Mataró durant la transició democràtica

El 15 de juny de 1977 els mataronins van tornar anar a les urnes després de molts anys

Especials 2013, mataró democràtica

El 20 de novembre de 1975 mor el dictador Francisco Franco que ostentava el poder des de la fi de la Guerra Civil l’any 1939. La defunció del “caudillo” va obrir una nova època d’esperances, canvis i tensions anomenada transició que acabarà amb l’inici de la democràcia a Espanya.  El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, que acabarien amb la victòria de la UCD d’Adolfo Suárez. Aquí a casa nostra la força més votada va ser PSC-PSOE, seguida de la coalició nacionalista CIU i dels comunistes del PSUC. Mataró en aquella època era una ciutat industrial de més de 84.000 habitants que havia crescut desmesuradament gràcies a la immigració de gent vinguda d’arreu d’Espanya que buscava aquí una nova oportunitat.


Franco mor el 20 de novembre de 1975, a partir d’aquí el país viurà uns dies d’incertesa generalitzada, i és que ningú sabia el camí que agafaria Espanya. Però el dictador mig moribund, des del llit, havia deixat en el seu testament el full de ruta. El fins ara príncep Joan Carles passava a ser el Monarca i cap de l’estat, mentre que Arias Navarro passava a dirigir el nou govern, un gabinet format per membres de l’anomenat “búnquer”, règim que no tenien cap intenció d’obrir el procés democràtic que demanava l’oposició i milers de ciutadans des del carrer.

Carlos Arias Navarro no era l’home en qui Franco havia dipositat la seva confiança, aquest era l’almirall Car­rero Blanco, assassinat el 20 de desembre de 1973 per la banda terrorista ETA, en un atemptat amb cotxe bomba a Madrid. Això va canviar els plans del dictador que va nomenar com a successor un Arias Navarro que va dimitir del seu càr­rec de president del govern per la pressió del rei. El monarca va veure’s forçat a prendre aquesta decisió per les mobilitzacions ciutadanes que demanaven llibertats i millores laborals i socials. El 3 de juliol de 1976, Adolfo Suárez era nomenat nou president del govern. Suárez, era un home jove procedent de les bases del règim franquista i que pertanyia al grup dels reformistes.

Mataró surt al carrer

Al llarg del 1976 el carrers de Mataró van ser ocupats un munt de vegades per manifestacions i actes reivindicatius al crit de ‘llibertat, amnistia i estatut d’autonomia’. La gent anava perdent la por de sortir al carrer i volia fer escoltar la seva veu.  El 8 de gener de 1976 una comissió formada per diferents membres de forces polítiques de l’oposició va lliurar a l’alcalde de Mataró Francesc Robert més de 2.000 firmes a favor de l’amnístia. Ja abans, des de la dècada dels 70, els grups antifranquistes s’havien fet notar a la nostra ciutat. Per exemple l’any 1974 hi va haver a Mataró tres atemptats amb explosius, un al monument dels “Caídos por Dios y por España” situat a l’actual Plaça de les Tereses, un altre a l’IES Alexandre Satorras i el tercer a la comissaria de policia.
El 19 de juny del 76 més de 10.000 persones van assistir a la manifestació a favor de l’amnistia que aniria des del cap davall de la Riera fins al Parc Municipal.

Especials 2013, mataró democràtica 2

Míting multitudinari de la CNT al Palau Josep Mora
Com ja vam explicar en anteriors números del Tot Història, la CNT, abans de la dictadura franquista era el sindicat majoritari a Mataró i a bona part de Catalunya. Doncs bé, una mostra que la CNT va continuar arrelada a casa nostra durant la dictadura, és que gairebé un any més tard de la mort de Franco, el 30 d’octubre de 1976, el Palau Josep Mora va acollir el primer míting en territori espanyol de la CNT després de la mort del dictador. El míting  que va estar presidit per una de les filles de Joan Peiró, va comptar amb l’assistència de més 4.000 persones que van omplir de gom a gom el pavelló mataroní. A l’acte hi van estar presents alguns dels màxims exponents del sindicat anarco-sindicalista que van viatjar des de l’exili. Esmentar que en aquelles dates el sindicat encara no estava legalitzat. Es creu que aquest acte va ser el preludi de la primera vaga general a Catalunya després de Franco, el 12 de novembre de 1976 .

Santes reivindicatives

La festa Major de Les Santes d’aquell any també van tenir un caire reivindicatiu. El 26 de juliol va arribar a Mataró la “Marxa de la Llibertat” que recorria Catalunya   amb el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Unes mil persones van rebre la marxa a la Plaça Sant Anna. Aquell any, després de molts anys sense fer-ho, uns centenars de mataronins van poder tornar a celebrar la Diada de l’Onze de Setembre, l’acte es va tenir lloc el 10 de setembre al Velòdrom.

Aquests foren alguns dels molts actes reivindicatius que va organitzar la delegació de l’Assemblea de Catalunya a Mataró juntament amb partits, sindicats i associacions de veïns. Mataró no va ser una excepció, arreu de Catalunya i de l’estat les manifestacions i mobilitzacions van ser massives i cada cop posaven més contra les cordes el qüestionat govern de Suárez. El govern central rebia pressions dels dos bàndols, l’oposició volia iniciar el procés democràtic, i els fidels al règim franquista amb el suport de l’exèrcit i de les forces de seguretat no volien canviar la situació política espanyola.

La situació era insostenible i la tensió i la violència als carrers eren cada cop més evidents. El 15 de desembre de 1976 els espanyols van anar per primer cop a les urnes per votar en referèndum la Llei de Reforma Política del govern de Suárez. La nova llei reconeixia, amb moltes limitacions els drets fonamentals de les persones, conferia potestat legislativa en exclusiva a la representació popular i preveia la introducció d’un sistema democràtic.

Tot i que alguns sectors de l’oposició van fer campanya per l’abstenció, ja que les reformes venien d’un govern format per membres del ‘Movimiento’ i que la nova llei deia que no s’exigiria responsabilitats polítiques als còmplices de la dictadura, la reforma va ser aprovada amb el 81% dels vots.

Primeres eleccions

Les reformes polítiques i  l’atemptat d’Atocha per part d’un grup d’ultra dreta, que va acabar amb la mort de cinc advocats laboralistes, van accelerar el canvi democràtic. Adolfo Súarez al veure’s incapaç d’aturar més temps la demanda de llibertats, va convocar eleccions democràtiques generals pel 15 de juny de 1977, les anteriors s’havien celebrat l’abril de 1936.

El guanyador de les eleccions va ser la UCD i Adolfo Suárez va ser escollit com a primer president democràtic d’Espanya després de la dictadura. La segona força més votada va ser el PSOE, seguit del Partit Comunista que es va legalitzar pocs dies abans de les eleccions i d’Alianza Popular de Manuel Fraga, formació que agafava el relleu de l’antic règim. També van aconseguir bons resultats el partit Pacte Democràtic de Catalunya de Jordi Pujol amb 11 diputats i el PNB amb 8.

Victòria socialista a Mataró

A Catalunya els socialistes van ser els més votats seguits del partit de Jordi Pujol. A Mataró la força més votada fou el PSC-PSOE, seguida de la coalició nacionalista i dels comunistes del PSUC.
S’havia recuperat la democràcia, però encara quedava molt de camí per fer, ja que els ajuntaments, les forces de seguretat i l’exèrcit encara estaven en mans dels que havien governat durant més de trenta anys el país amb mà de ferro.

Especials 2013, mataró democràtica 3

Joan Majó i Cruzate escollit alcalde de Mataró l’any 1979
Tot i que l’any 1977 se celebren les primeres eleccions generals democràtiques després de la mort de Franco, Mataró com la resta de localitats de l’estat va haver d’esperar fins a l’any 1979 per anar a les urnes i escollir el seu alcade. El PSC-PSOE va ser el guanyador d’aquelles eleccions amb el 31% dels vots i obtenint vuit regidors, el PSUC aconseguiria el 26% dels vots i 7 regidors, CIU el 25% dels vots i 7 regidors, Centristes de Catalunya CC UCD el 12% dels vots i 3 regidors, mentre que ERC que va obtenir només el 3% dels vots es va quedar fora del consistori. La participació en aquelles eleccions va ser del 65%, mentre que un 34% de la població en edat de votar es va abstenir. Joan Majó i Cruzate del partit socialista va ser escollit alcalde de Mataró, càrrec que ostentaria fins a l’any 1983 quan el va succeir el també socialista Manuel Mas i Estela. El 1985 Majó va ser nomenat Ministre d’Indústria i Energia durant el govern de Felipe González, lloc que només ocuparà fins a l’any 1986.

Diada de 1977

La Diada de Catalunya es va celebrar a Mataró el 10 de setembre com havia passat l’any anterior. Centenars de mataronins van assistir a l’acte de la Plaça Sant Anna organitzat per una comissió on hi havia representants de diferents partits polítics catalans, associacions de veïns i entitats culturals catalanes.  L’endemà a Barcelona més d’un milió de catalans, molts d’ells vinguts de Mataró, es van manifestar pel Passeig de Gràcia demanant els drets nacionals de Catalunya i la restauració del govern de la Generalitat. El 23 d’octubre de 1977 Josep Tarradellas torna de l’exili després de ser nomenat president de la restaurada Generalitat de Catalunya i el mes de desembre formarà un govern de coalició.

Els 6 de desembre de 1978 es va aprovar la nova Constitució Espanyola que recollia els drets i deures fonamentals dels espanyols i reconeixia els drets de les nacionalitats històriques. Aquest semblava que seria el punt i final de la dictadura franquista, però el 23 de febrer de 1981 els que anhelaven els temps passats van fer un intent fallit de tornar enrere.