Sempre és complicada la tasca de l’entrenador. Quan es guanya tothom parla dels gols del davanter o de les aturades salvadores del porter, ningú recorda el tècnic. Però molts cops, quan es perd, la mirada es fixa a la banqueta, la gent s’oblida que els jugadors són els que juguen i el cap de turc de les desfetes sempre acaba sent l’entrenador.
Les funcions del tècnic, ja sigui d’un primer equip o d’un conjunt de base són preparar l’equip per assollir uns objectius, ell és el guia espiritual del grup, marcarà l’estil i la forma, però també serà jutge i haurà d’avaluar la seva tasca i la dels seus jugadors tant en els entrenaments com en els partits.
L’entrenador és qui decideix qui juga i qui no, per motius físics, tècnics o tàctics. Ara, la pressió que té el Tata Martino per fer jugar un jugador o un altre no és la mateixa que la del tècnic del CE Mataró de Segona Catalana. Martino ha de seure en algun moment a la banqueta un jugador que ho ha guanyat tot amb la seva selecció i amb el seu club, i això sempre és complicat de gestionar, i més després de la derrota davant la Reial Societat. En aquest matx el tècnic argentí va voler donar un segell més seu a l’equip jugant amb doble pivot amb Busquets i Song a l’onze inicial, abandonant un mica l’essència del Barça de toc i dels petits de Pep Guardiola. La jugada li va sortir malament i va haver d’acceptar que s’havia equivocat.
Ell va voler demostrar a tothom que és un tècnic amb recursos i que pot introduir nous aspectes a l’equip, allò del pla B del qual tant els hi agrada parlar als diaris esportius. Els equips de Martino abans mai havien practicat el joc de toc i possessió del Barça, i un cop aquí ell es va haver d’adaptar als jugadors i no al revés. Un bon tècnic sempre s’ha d’adaptar als jugadors i a les necessitats d’aquests, i si una cosa no funciona canviar-la o corregir-la, i si funciona no tocar-la, dissabte el Tata va fer tot el contrari, va tocar el que funcionava i no va arreglar al descans el que no anava bé.
