La paraula NEUROSI la va introduir el metge escocès Williams Cullen el 1769. Creia que les alteracions emocionals eren una malaltia del sistema nerviós: Està malament dels nervis.
Més tard es va constatar que una alteració emocional amb un gran component d'angoixa, és una alteració o trastorn emocional sense evidència de lesió al cervell. Avui dia es fa servir en el DSM-V el terme: "trastorn" i no "neurosi". Psicoanalíticament es manté neurosi.
Hi ha diferents definicions de neurosi. Presento la de C. Jung (1875-1961), per ser la més entenedora: Una inadequada adaptació a la realitat de tota la personalitat. Un mal viure en si mateix i tal volta fer un mal viure als altres. Certament, hi ha graus d'inadaptació. Mai es perd el judici o criteri de la realitat. Se n'és conscient. El tret principal és l'angoixa i presència de símptomes o indicadors. D'aquí el patiment.
Per això Freud (1856-1939) deia que la salut mental consistia en una participació conscient i activa de l'individu en quant que accepta la realitat que l'envolta sense negar-la i que l'individu sa mentalment és capaç de transformar el seu entorn objectivament i no en la imaginació.
Algunes neurosis: Histèria, fòbia, obsessions i d'altres. Breument: Les dificultats i obstacles exteriors (socials) i interiors (emocionals i existencials) són viscuts per exageració o per deficiència.
