La dificultat rau quan tota aquesta fondària la posem en paraules que articulades per les nostres cordes vocals, van impregnades de passió o impulsos; desitjos i fantasies d'omnipotència. Amor i odi. Enveja i generositat.
Gratitud o egoisme. I entra la relació dialogal amb el tu, el vosaltres que són els autèntics interlocutors. A la relació s'estableixen unes coordenades d'espai i temps que no s'haurien de saltar.
L'ego moltíssimes vegades les vol saltar, no tenir-les en compte arran de l'egoisme (la vida centrada en l'ego com a màxima fondària), del narcisisme (la vida centrada en l'ego per l'orgull; ell sol existeix), de la puixança (la vida centrada en el domini sobre els altres).
Malgrat aquesta dificultat, l'ego pot treballar, elaborar, modificar, canviar quan s'adona o percep que la seva fondària o entitat és molt més que ell mateix. Emergeix aleshores del seu interior la Saviesa, que tothom té: El Mestre interior.
Però que el gran enemic o obstacle és l'orgull o hybris. El valor o plenitud del "Jo" contra l'"ego". La fondària contra la superfície. Només cal contemplar el panorama social per veure EGOS BEN INFLATS DE L'ORGULL que porten a la destrucció dels altres. Com a exemple ben actual: Es pot contemplar només les guerres actuals. Qui les fa?
