Hi ha un costum popular que porta a la confusió. És fer ús de termes psicopatològics de forma acrítica a la vida normal.
Per això, indicaré uns termes de com es fan ús dins la psicologia professional. Això, sí. Cada escola psíquica fa servir els seus. Això ho fa més complex quan es tracta del món emocional i cognitiu de tot Ésser Humà, que no és un robot. És un ésser amb diferents nivells de consciència. Segons el nivell consciencial hi ha unes alteracions o trastorns emocionals/mentals o altres. Un pas més, les estadístiques no són vàlides per als casos concrets. Cada Ésser Humà és únic, intransferible i diferent. No hi ha cap subjecte igual a un altre. És cas per cas. Els problemes o dificultats emocionals sempre pertanyen a una història concreta.
Un esquema clàssic de psicopatologia indica: Normalitat. Neurosi. Borderline (fronterer). Psicosi.
LA NORMALITAT no s'ha de comprendre mai com a tarifa plana, lineal, o sense cap mena de dificultats o obstacles. Frustracions i satisfaccions, encerts i desencerts, derrota i victòria; autocontrol i descontrol; pujades i baixades; plaer i dolor; separacions i unions; rialles i plors, tot això entra dins la normalitat. Per això no hem de convertir els problemes quotidians en trastorns mentals i medicalitzar-los. L'Ésser Humà és una totalitat complexa, dinàmica. Mai aïllada. Forma part dels diferents entorns. És relacional. Tot això és normalitat.
