En molts llocs trobem el rètol SILENCI: hospitals, capelles. Una forma de respectar els altres per tal de no destorbar-los en el seu silenci si més no exterior. No tothom suporta el silenci exterior.
Quina bona respiració a la matinada en ple desert o a la muntanya o des de casa. El silenci de fora ajuda a l'interior. El silenci interior és fer callar els sorolls de "l'ego" en contraposició al "Jo", que abraça la totalitat de l'Ésser Humà. Un silenci que permet escoltar la respiració: dins/fora. I així poder "despullar" la ment.
Domar aquesta forta imaginació o fantasia perquè no predomini ni domini per tal de fer sentir allò que pot emergir del fons del nostre esperit. La fondària humana és la bondat, que és molt més fonda que la maldat. L'ÉH és bo per naturalesa. És un Ésser 'confiançal'. Fruit de confiança. Fruit d'amor.
El silenci interior és un sentir-se o viure's sense les coordenades d'espai ni temps. L'ego percep que la seva pròpia entitat no és la verdadera sinó que n'hi ha una altra, d'altra mena. Si no hi ha silenci interior, la vida no és completa. És un nivell de consciència integral o de TOTALITAT. No cal ser creient. És vivencial, es viu. Diu un autor: El cor de la música és el so del silenci. El silenci és una música callada, intel·ligent però no muda. El silenci beneficia molt la salut.
