He anat explicant certs aspectes psíquics de la vida normal o del dia a dia, però voldria recordar i insistir que hi ha un nivell inconscient o no conegut per la raó

Una por, de la qual no se'n parla massa, però se sent i es viu: La por als propis pensaments, a les pròpies imaginacions, a les pròpies fantasies.

Però cal reflexionar, ser crítics quan els personatges públics socials i polítics volen avançar amb els seus negocis o estratègies i, com es diu ENS FIQUEN LA POR AL COS.

La por és una emoció primària. Fisiològica. Pertanyent al cervell primari. El de supervivència. Fer i actuar.

El temps vola. Què hem paït de la vida? Què hem gaudit? Tal volta la pressa, la velocitat... tot exterior. Però... interiorment? Probablement, malalties, decisions serioses

L'alegria conté el plaer, però el plaer no sempre conté l'alegria. Es comenta que "la societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les oportunitats per al plaer,

Expansió, florida, puixança, esbadellament (obrir alguna cosa sense separar totalment les parts de les arrels) hauria de ser el creixement, desenvolupament de tot ésser humà.

Els dies 25-29 setembre a París va tenir lloc el 20è Congrés d'aquesta quarta línia psiquista: la PSICOLOGIA TRANSPERSONAL. És nova perquè integra totes les anteriors escoles i afegeix un MÉS ENLLÀ del propi EGO.

Una de les aplicacions de la psicologia individual d'Alfred ADLER, davant de la cerca de poder en tant que compensar el complex d'inferioritat i per saber si està superat o integrat,

Davant la vida, quan no hi ha una adaptació adequada, es va en cerca del poder, del domini. Així es compensa la inferioritat.