L'alegria conté el plaer, però el plaer no sempre conté l'alegria. Es comenta que "la societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les oportunitats per al plaer,
però té una gran dificultat per a generar alegria". Veritat o no? La discussió mai s'acaba. Hem d'anar als fets: La vida pròpia, la de família, la de la tribu, la dels amics, la societat i la professional amb una visió global.
La metàfora del bosc i l'arbre. Els dos formen una realitat. Ni només el bosc ni només l'arbre. Tota la vida és un tarannà. Una dinàmica. Un créixer. Un saber viure el moment amb plena consciència per aquí va l'alegria i la felicitat.
Quantes persones creuen que tenir molt, i cada dia més, és la felicitat o l'alegria. Certament, no. Però produeix molt de plaer. Però el plaer embafa, per molt que en tinguin. En canvi, l'alegria expandeix. Sense treure el fet de tenir, es busca "ser". A la llinda del temple d'Apol·lo a Delfos (Grècia) (uns 8 segles de funcionament: IV segle aC fins al 389 dC) hi havia uns preceptes, eslògans que eren molt visibles per als visitants. Ens fixem en dos: A l'esquerra: CONEIX-TE TU MATEIX. I a la dreta: RES EN EXCÉS. Dura batalla personal.
Recordem la frase atribuïda a Lao Tsé: "Qui domina l'altre és fort, el que es domina a si mateix és poderós". I la felicitat i l'alegria són un tarannà, un caminar, no una meta. I el plaer és un mitjà i no una fita.
