Davant la vida, quan no hi ha una adaptació adequada, es va en cerca del poder, del domini. Així es compensa la inferioritat.
Quantes actituds de persones que tenen responsabilitats públiques o privades poden tenir una certa explicació. Cal recordar la malaltia de la perfecció. Els perfeccionistes fan la vida impossible als altres. Una certa forma de dominar exigint, una voluntat de poder. En canvi, Adler recorda la valentia de la imperfecció: Bellesa i imperfecció van de la mà. Ho recorda quan mirem un quadre: Formós i, bonic de lluny, però no així de prop.
Adler va fer conferències als EUA. Es va crear per a ell una càtedra de psicologia mèdica a Nova York al Long Island College of Medicine. Tenia una mentalitat social-marxista. Per això el 1934 el govern austríac va fer tancar les clíniques infantils que Adler dirigia. Tot el que fos qüestionar el poder no era admès per les autoritats. L'ésser humà tendeix al poder en compensació. Això es manifesta de mil formes diferents i a tots nivells.
Aquest punt de vista ens pot ajudar a comprendre, però no acceptar, els abusos fets per uns contra els altres. I en principi pel que se sent més fort (emocionalment, cognitivament, físicament, llocs de poder, etc, etc). Adler és un autor a llegir i es pot comprendre moltes actuacions socials d'abús de poder o incompetència en el poder: Compensar la inferioritat.
Un llibre hi pot ajudar: VÀREM MIRAR BEN AL LLUNY DEL DESERT (2014).
