La por és una emoció primària. Fisiològica. Pertanyent al cervell primari. El de supervivència. Fer i actuar.
Quantes vegades davant d'un fet real, la por ha fet fugir i sense pensar-ho. És un vertader mecanisme de defensa davant el perill. Certament hi ha d'altres explicacions. És cert que cada vegada es coneix més el cervell com el seu funcionament. Però la por continua i continuarà existint. És una herència genètica, sortosament.
El problema esdevé quan la por ens controla, ens paralitza. Un objecte fora de nosaltres en pot ser la causa. Però quan la por és causat pel nostre món interior tindrem una fòbia. De fòbies, n'hi ha de moltes menes. Inclús hi ha un bon catàleg patològic.
Conèixer-se les pors o fòbies és un indicador de bona salut mental. No vol dir que no es tinguin sensacions negatives. En les fòbies hi entra molt més el món inconscient psíquic. Reaccions realment desproporcionades i que no permeten fer una vida normaleta. Cal elaborar-les, treballar-les per tal que no condicionin. N'hi ha que se suporten bé, però d'altres no massa i és llavors quan cal anar al psicoterapeuta.
Esbrinar les causes per tal de minvar-les i que siguin suportables. I verbalitzar-les per primera vegada. Crec que no s'ha de tenir ni vergonya ni sentir-se culpable per tenir fòbies. Les tinc i prou!! I les altres persones, diguin el que vulguin. Si no augmenten encara més.
