Però cal reflexionar, ser crítics quan els personatges públics socials i polítics volen avançar amb els seus negocis o estratègies i, com es diu ENS FIQUEN LA POR AL COS.
Cal saber reaccionar. No és fàcil perquè cal informació. I més si toquen aspectes bàsics com la seguretat social, les jubilacions, el sou mínim... El primer esglaó de la piràmide de Maslow com he indicat diverses vegades.
Aquesta por exterior és una estratègia en mans dels que tenen poders diversos a fi de sortir-se amb la seva. Per imposar-se quan no es convenç. La por és una arma molt perillosa en mans de "narcisistes, psicòpates, megalòmans". Cal mirar un xic el panorama internacional, estatal, nacional, comarcal i del poble o barri. Cal preguntar-nos si els que ens governen volen que tinguem més por del futur més que esperança. Una cosa és la que diuen. L'altra la que fan.
Però hi ha una altra por interior que no depèn de l'exterior. Així m'ho expressava fa temps, una persona a la consulta: M'he deixat portar per una por interior que m'ha frenat a fer moltes coses. Por perillosa. I a vegades ansietats quan no se sap la causa que ho produeix.
Por, fòbia, ansietat són tres aspectes a poder diferenciar. Un objecte real, un d'imaginari, un d'absència.
I una vegada més, el propi coneixement, fet amb calma sense obsessió, ajuda a ser forts, realistes, valents, prudents i poder ESBADELLAR (Columna 1890).
