Jaume Patuel i Puig
Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat
La metàfora del compàs (2/2)
Si la identitat és insegura, pot haver-hi dues situacions extremes. La primera, en una fixació forta, inamovible es pot caure en dogmatismes, fanatismes. La total intolerància.
La metàfora del compàs (1/2)
La temàtica anterior parlava del complex de Telèmac. Ell va anar aprenent a tenir una pròpia identitat. Una mare al costat i una presència-absent del pare, però eficaç.
El complex de Telèmac (4/4)
La llei del codi o la força del dret és temporal demana discerniment, aclariment. Avançant encara més, un profund sentit d'universalitat sense perdre la particularitat.
El complex de Telèmac (3/4)
Tots els autoritarismes personals, de líders ineptes, dèspotes, sense diàleg eren a la cort mentre Ulisses era a la guerra.
El complex de Telèmac (1/4)
L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer. Es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.
El metre quadrat i l'entorn
El cervell modula i fa la nostra realitat. En català tenim les dites: TREPITJAR DE PEUS A TERRA i NO SOMIES TRUITES.
Dolor o patiment
Certament, cal ser preventius per no haver-lo de patir. El dolor és un senyal que alguna cosa passa. Cal aleshores veure què és. Tot dolor té la seva història.
Emocions i seny
En català el sentit comú també s'anomena "seny". Doncs bé, davant del món de les emocions, hem de fer servir el seny. Com tantes vegades s'ha insistit que les emocions impregnen tota la nostra vida.
