El científic Isaac Asimov (1920-1992) diu: L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixements més ràpidament que la societat en saviesa.
El món ha fet un gran progrés tècnic, però no així pel que fa a valors, virtuts i gestió de les emocions. Abans es parlava dels pecats capitals i les serves virtuts. La paraula virtut té com a arrel llatina: Força. I era un home virtuós (no escarransit; en castellà, enclenque), de fortalesa. Era educat.
Després va venir la paraula valor, sonava més bé; no tenia el tuf religiós de la paraula virtut. La paraula valor significa "ser fort". Era coherent. I des de fa uns anys es parla d'"Educar les emocions". I emoció ve del llatí: fer moure, motivar. És ser assertiu.
És a dir, l'arrel de les tres paraules és el mateix: SER FORT, TENIR ENERGIA. SER LLUITADOR.
La vida és una lluita interior i exterior. Intrapersonal i interpersonal. Intrapsíquica i interpsíquica. I això és la base de la felicitat i ser feliç. No és cap malaltia, ni patologia, ni fantasia, és la realitat. La vida és una dialèctica entre satisfacció i frustració. Ni cap obstacle o tot obstacle. És una dinàmica.
Si tot és satisfacció o sense obstacles s'arriba que "els pares, l'escola, l'administració, el govern o el bon Déu m'ho han de resoldre. Tot caigut del cel i "jo amb els braços plegats". Que m'ho facin: Sóc el rei/reina de la casa o el melic del món.
(continuarà)
