Hi ha una tendència a considerar la psicologia, només la clínica o patològica quan una persona té alteracions importants de la ment.
La Psicologia Transpersonal té en compte totes les dimensions de l'Ésser Humà o nivells de consciència. L'ego és l'autor de molts malestars físics: angoixes, fòbies, hipocondries, persecucions, narcisismes i d'altres. Tot això és emocional, però les emocions són també la corporalitat. L'Esser Humà neix i creix culturitzant-se. I "trans" vol dir anar "més enllà" de la corporeïtat (com percep el món) però a través de la corporalitat (com viu el cos).
El transatlàntic va a Amèrica però solcant l'oceà. Cada cultura concep la corporalitat de forma diferent.
Cal endinsar-nos en el món dels xacres, del ioga, de l'acupuntura, entre altres. Un coneixement del cos de milers d'anys. I sense oblidar, certament, el coneixement de la medicina occidental. Orient i Occident són els dos pulmons que respira la Humanitat.
Tota aquesta fondària profunda és una dimensió a conrear, a cultivar si és vol ser humanitari, madur. Viure-la està a l'abast de tothom, com aprendre música.
Però cal assaborir-la i posar-s'hi. Res cau del cel.
El piano no és la música, com el cervell no és la vida, però cal piano i cervell, els instruments, per fer música i per viure. Piano i cervell són la corporalitat. I la corporeïtat percep quelcom més: la Vida.
D'aquí la PSICOLOGIA TRANSPERSONAL.
