Les investigacions de psicologia i neurociències afirmen que un factor important per a la maduració de la persona és la gratitud: Ser agraït.
Entès, certament, com l'hàbit de donar les gràcies però també com un sentiment. El de sentir-se agraïts com una forma de relacionar-se amb els altres. Una forma d'ésser i estar a la vida. A aquest nivell profund s'hi arriba, exercitant cada dia l'hàbit de donar les gràcies. L'hàbit genera el sentiment. El sentiment, l'actitud. L'actitud, una forma d'ésser.
El lloc més propici per practicar-lo és en el si familiar. Lloc on s'ha rebut i es dóna la vida. És prendre consciència de tot allò que envolta i es rep gratuïtament, i n'és moltíssim. Saber-ne expressar les gràcies amb paraules, fets o somriures. El que passa que la proximitat, la rutina i la quotidianitat no permeten prendre consciència de com un ésser humà n'és d'afortunat. Junt, certament, amb la dificultat de l'ambivalència del sentiment: amor/odi al mateix temps, que és molt peculiar en les famílies.
Ser agraït és un bon medicament. A més, donar sense esperar res a canvi és anar contra corrent a la nostra societat. Per què? Hi ha la idea qui dona quelcom, és per alguna cosa. I no sempre és així! Hi ha qui dona i no espera res a canvi. Donar gratuïtament és indicador de bona salut interior. I fa feliç.
Diu Lao-Tsé: la gratitud és la memòria del cor. I la ingratitud és filla de la supèrbia i de la memòria dèbil.
