L'any 1920 es va disputar a la ciutat belga d'Anvers la 6a edició d'aquests jocs, que eren els corresponents a la 7a Olimpíada, ja que els de 1916 no s'havien celebrat a causa de la Primera Guerra Mundial. Precisament aquest conflicte va provocar el canvi de seu. La ciutat escollida inicialment per acollir els Jocs havia estat Budapest, però el fet que l’imperi austrohongarès hagués estat aliat de l’imperi alemany en l’anomenada Gran Guerra, va fer que els Jocs es traslladessin a Anvers.
Els jocs es van desenvolupar durant un llarg període de temps, en concret des del 20 d’abril fins el 12 de setembre, però sobretot a partir del mes d’agost. En aquest mes es va celebrar la cerimònia inaugural, en la qual va ser hissada per primera vegada la bandera olímpica tal com la coneixem ara i aprovada el 1914, i també es va estrenar el jurament olímpic.
S’ha de dir que en aquells moments estava acabant una gran pandèmia que es va anomenar grip espanyola i que, després de la Primera Guerra Mundial i des del 1918 fins el 1920, va deixar 40 milions de morts al món, entre ells 300.000 a Espanya.
En els Jocs Olímpics hi van participar 29 països i en quedaren exclosos Alemanya, Hongria, Austria, Bulgària i Turquia. Van participar-hi per primera vegada tres nous estats creats després de la guerra: Estònia, Finlàndia i Txecoslovàquia.
Dir que per part espanyola aquells jocs passarien a la història perquè allà va néixer l'anomenada "fúria espanyola" pel que fa al futbol. Així rememoraven els mateixos belgues flamencs el que s'havia anomenat amb el mateix nom l'any 1576 quan, en l'època de domini espanyol sobre aquelles terres, els Terços de Flandes, els soldats de Felipe II, havien fet el "saqueig d'Anvers" massacrant la ciutat i a molts dels seus habitants.
La selecció espanyola actuava per primera vegada a la història i estava formada bàsicament per jugadors bascos i catalans, destacant-hi Zamora i Samitier. Va acabar obtenint la medalla de plata sense jugar la final. En aquesta Bèlgica es va proclamar campiona, ja que Txecoslovàquia va abandonar el partit i es va quedar sense la medalla de plata. Això va provocar una repesca i Espanya, que havia caigut a quarts de final, es va acabar fent amb la medalla d'argent derrotant en aquella "consolació" als Països Baixos per 3 a 1.
Joaquim Cuadrada primer mataroní, i primer nedador espanyol, en uns Jocs Olímpics
Però el més important per a nosaltres és que en aquests jocs va haver-hi per primera vegada la presència d'un esportista mataroní, que a més va ser el primer nedador de l'estat espanyol que va participar en uns jocs olímpics.
Joaquim Cuadrada i Esquerra havia nascut a Mataró el 23 de juny del 1893. Residia a Barcelona i competia en el Club Natació Barcelona, on l'entrenava el suec Albert Berglund, i a l'inici de la dècada dels anys vint era considerat el millor fondista d'Espanya. Però continuava molt vinculat a la seva ciutat natal i amb els joves que començaven a practicar natació i waterpolo aquí a Mataró, i que a finals d'aquell mateix any fundarien el Club Natació Mataró. Un club que no s'ha de confondre amb el Centre Natació Mataró que naixeria dotze anys més tard. De tot això n'havíem parlat fa poc en un altre article que pots llegir clicant aquí.
Cuadrada era un dels nedadors més destacats de la seva època i l’any 1914 havia establert el primer rècord de l’hora amb un recorregut de 2.245 metres, que l’any 1917 va millorar fins a 3.100 metres. També l’any 1919 havia quedat cinquè a la travessia del Sena a París sobre un recorregut de prop de 12 km.
En Cuadrada, en la seva preparació, pocs dies abans dels jocs havia guanyat aquí a Mataró el Campionat Costa de Llevant sobre 1000 metres, fent una exhibició amb el seu estil "doble over", però a la ciutat belga no va tenir massa sort, i tot que era el millor fondista espanyol, no va passar de la primera eliminatòria dels 1500 metres, en part degut a la inexperiència i també pel fet de trobar-se nedadors que practicaven un estil, el "crawl", que aquí encara no es practicava.
Pots informar-te del que era l'estil "double over arm stroke", que utilitzava Joaquim Cuadrada, clicant aquí.
La competició de natació va començar el 23 d'agost. Les competicions no tenien un gran ressò a la premsa, però en un petit comentari entre línies en el "El Mundo Deportivo" del dijous 2 de setembre del 1920 (el periódic barcelonès era setmanal en aquells temps i només sortia els dijous) es pot llegir que Joaquim Cuadrada va quedar quart en la seva sèrie amb un temps de 28:01:02, quedant a quasi sis minuts del guanyador que va ser Norman Ross, dels Estats Units, que seria després el campió olímpic. D'aquesta manera va obrir el camí a molts altres mataronins que posteriorment serien olímpics.
