Avui 25 de Juliol es produeix un fet històric per a la natació mataronina, ja que es compleix un segle del primer festival de natació celebrat a la nostra ciutat. Això ens ha portat a recuperar fragments del capítol n.14 de la sèrie “Records d’un segle d’esport a Mataró”, publicada al Tot Esport fa uns anys, i també del llibre "La natació esportiva a Mataró" de Joan Ballescà i Prat.
Els orígens de la natació competitiva: els “banys de mar” a Mataró
A nivell mundial possiblement les primeres competicions, tot i no haver-n'hi constància escrita, haurien tingut seu a les espectaculars termes romanes, on hi havia algunes piscines de prop de cent metres. Després durant molts segles es va oblidar fins que a Anglaterra, bressol de la majoria dels esports, l'any 1810, Lord Byron amant de la natació, la va voler popularitzar i va travessar l'estret dels Dardanelos a Turquia.
Durant la primera època els reptes consistien en fer grans travesses, fins que l'any 1877 es van celebrar els primers campionats britànics. L'any 1896 ja va haver-hi un parell de curses (100 i 1500 m lliures) als jocs olímpics d'Atenes, i l'any 1900 es van celebrar a París els primers campionats del món.
Al nostre país els primers campionats es van celebrar l'any 1907 gràcies a l'impuls de Bernat Picornell, que va ser el fundador del Club Natació Barcelona, l'autèntic degà d'aquesta activitat esportiva.
A casa nostra, a la platja de Mataró a finals del segle XIX existien els banys "d'en Joan" citats ja l'any 1871, els "d'en Colom" (coneguts pels "vermells" pels colors de les casetes de fusta on es canviaven els banyistes) o els "d'en Teis" (coneguts pels "blancs"), però no eren molts els intrèpids mataronins que decidien aventurar-se a ficar-se dins de la mar. I el que s'ha de dir és que mai es banyaven junts homes i dones, a no ser que fossin de la mateixa família. Cap a l'any 1890 a la premsa es deia que l'afecció a prendre "banys de mar", com se'n deia aleshores, anava decreixent…
L'activitat en forma de competició va arribar a primers de segle XX, i per exemple a la premsa del 1904 hi ha constància que a les Festes de Les Santes es realitzaren algunes proves de natació a la platja, però no apareixien els resultats.
El punt clau per tal que la natació es convertís en esport competitiu a la nostra ciutat es va produir l'any 1919 quan el mataroní Josep Oriol Tuñí es va desplaçar a Barcelona per participar en el campionat d'empleats de Banca, que curiosament organitzava Joaquim Cuadrada i Esquerra, un mataroní resident a la Ciutat Comtal, que pertanyia al Club Natació Barcelona i que era el campió d'Espanya de natació.
Josep Oriol Tuñí amb un estil que en aquell temps s'anomenava "double over arm stroke" (que vol dir una cosa com "doble colpeig amb els braços sobre l'aigua") va saber remuntar en el darrer tram l'avantatge que li portava el barceloní Ferrer i va aconseguir un triomf que va servir per catapultar la natació esportiva a la nostra ciutat.
El primer "Festival de Natació" a Mataró
El triomf d'en Josep Oriol Tuñí va animar-lo, junt amb un grup d'amics, a organitzar a la nostra ciutat un festival de natació, salts i waterpolo. En el llibre “La Natació Esportiva a Mataró” de Joan Ballescà, se cita entre els organitzadors, a part del propi Josep Oriol, el seu germà Lluís, els germans Majó, els germans Gnauk, en Josep M. Coll, en Francesc Casabella, en Joaquim Boter, en Lleó Strael i en Santi Fradera.
Gràcies a aquest grup de persones el dia 25 de juliol del 1920 va tenir lloc aquest festival de la natació, que comptà amb la col·laboració econòmica del diputat del districte el Sr. G. Maristany, Comte de Lavern, que hi participà amb 300 pessetes.
El lloc escollit va ser el comprès entre els banys d'en Colom i els banys d’en Teis, i que estava situat aproximadament al davant dels actuals carrers Balmes i Sant Antoni. Allà s’instal·là una àmplia tribuna, amb llotges que ocuparen les autoritats i un nombrós i selecte públic, que havia de pagar 50 cèntims i 1 pesseta per cadira i 12 pessetes per les llotges. Però molts més ho van seguir des de la platja.
L'única que no va col·laborar va ser la mar, i si bé es van disputar les proves de natació, va haver-se de suspendre l'exhibició de waterpolo que havia de fer l'equip del Club Natació Barcelona que havia de representar Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers aquell mateix any.
L'entrenador del CN Barcelona, el suec Albert Berglund, actuà de jutge àrbitre de la competició. La primera cursa, de caràcter local i sobre 50 metres, va ser guanyada per Josep Majó. En els 100 metres s'imposà Enric Granados (CN Barcelona). Després es disputaren els 200 metres en els quals Josep M. Coll es proclamà primer campió de Mataró guanyant la Copa Ajuntament, i finalment Joaquim Cuadrada, que es preparava també per anar a Anvers, va guanyar el Campionat Costa de Llevant sobre 1000 metres, demostrant bona forma de cara als Jocs Olímpics.
Neix el Club Natació Mataró
L'èxit del festival de natació havia estat tan gran i l'ambient va créixer de tal manera, que el dia 25 d'octubre en una reunió al Centre de Dependents del Comerç i la Indústria, es va fundar el Club Natació Mataró, que no s'ha de confondre amb l'actual Centre Natació Mataró que naixeria dotze anys més tard.
En el moment de la fundació ja es comptava amb 56 socis i el local social fou el de "la Sirena" als banys d'en Colom. El primer president va ser Josep Oriol Tuñí i amb ell formaren la junta Gaspar Coll, Francesc Majó, Lluís Tuñí, Joaquim Boter, Santiago Fradera i Francesc Casabella.
Aquell mateix any ja començà a jugar-se a waterpolo, o "polo aquàtic" com en deien, i a poc a poc aquest esport anà agafant adeptes, tot i que la mar dificultava molt les accions dels jugadors.
El mes de febrer de l'any següent es va crear la Federació Catalana de Natació i entre els vuit clubs fundadors hi era el Club Natació Mataró. Aquell any 1921 ja va haver-hi enfrontaments de waterpolo contra altres equips. El primer del que hi ha constància, encara amistós, va ser contra el Pop de Badalona. I el Club Natació Mataró, amb un equip reforçat per Joaquim Cuadrada, va guanyar per 7-1.
Gran progressió del club
L'afecció al waterpolo anava creixent i els "polistes", veient les dificultats que trobaven al mar, buscaren un lloc alternatiu al safareig del "Molí d'en Llauder" al Camí del Mig, on es començaren a entrenar i on la temporada següent ja jugarien alguns partits oficials amb el vist i plau de la Federació Catalana.
Eren uns temps en que a Mataró ja hi havia quasi un centenar de cotxes i s'havia començat a posar llambordes a alguns carrers, com Sant Josep, Sant Benet o Carles Padrós. La passió que hi havia uns anys abans pels "festivals velocipèdics" al Parc, s'havia traspassat a la platja i als seus "festivals marítims". Com el de l'any 1922, celebrat com sempre el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, que portà a les autoritats, a tota l'alta societat de Mataró, i a la colònia estiuenca de les poblacions veïnes a omplir les llotges i cadires que es disposaren davant dels banys d'en Colom. Natació, salts i waterpolo feien les delícies dels assistents, i a poc a poc anaren naixent destacats especialistes dintre del club mataroní.
El "cant del cigne"
La progressió del club era gran, amb molts associats i èxits esportius a nivell català, i el portà a inaugurar un nou local social al primer pis del Centre Mataroní. El Club Natació Mataró es mantenia viu, i així ho indicava el fet que es creessin seccions d'atletisme i tennis. L'ambient de la natació era intens, amb bones organitzacions i el seu moment culminant es vivia al festival del dia de Sant Jaume, la festa del club, que durant uns anys fou l'acte més rellevant de les Festes de Les Santes.
Però començaren a sorgir moltes dificultats, sobretot en no disposar de piscina i els nedadors es van anar desanimant, i ja no hi havia ànims per celebrar la Festa de la Natació, reemplaçada per la que es celebrava a Arenys de Mar, on ja s'estava construint el port. L'equip de waterpolo l'any 1928 ja no va participar en el campionat, i l'activitat de la natació mataronina quedà centrada en proves de llarga distància, com la Travessa al port de Barcelona de 1929, que seria la darrera prova en la qual participaria el Club Natació Mataró, ja que en acabar aquell any el club deixaria d'existir.
Transició cap al Centre Natació Mataró
Després de la desaparició del Club Natació Mataró, l’any 1930 el Club Gimnàstic Mataroní —de recent creació i que havia efectuat algunes exhibicions gimnàstiques a l’Iris— va fer una secció de natació, amb equip de waterpolo. La vida d’aquest nou club va ser curta, però va ser capaç de mantenir viva la flama de la natació i el waterpolo a casa nostra, recuperant les Festes de Natació a la platja de la Festa Major.
A principis de 1932 el Club Gimnàstic Mataroní ja havia anunciat la seva dissolució, i els seus membres es disgregaren en les diverses penyes existents a la ciutat, com Oratam, Estrellats, Surell, Marina etc.. Potser pel fet d’haver estat els triomfadors en l’últim campionat local de waterpolo els membres de la Penya Colom, procedent dels Banys Colom, foren els més valents a l’hora de crear un nou club. Inicialment volien agafar la continuïtat del Club Natació Mataró, que no ho oblidem havia estat fundador de la Federació Catalana de Natació l’any 1921, però sembla que en el moment d’inscriure’s hi havia un deute d’aquell club que no varen poder ni van voler, assumir, i d’aquesta manera el dia 10 de gener de 1932, va néixer una nova entitat amb el nom de Centre Natació Mataró, amb seu social a la Riera núm. 30. I aquesta és l’entitat que ara mateix, 88 anys després es manté fort i potent en la promoció de la natació i el waterpolo, a part d’altres seccions que s’hi ha anat afegint.
