Aquest Tot Perfil es va publicar originalment el febrer del 2012. El recuperem en motiu de la mort de Jordi Cuyàs.
Que Jordi Cuyàs es dediqués a l’art no va suposar cap problema per als seus familiars. Fins i tot es podria dir que era l’opció més adient. “És natural en mi, el meu pare era artista, dibuixant de còmic i la meva àvia era cantant d’òpera i no podia ser una altra cosa”, explica Cuyàs. Va estudiar Belles Arts i la seva primera exposició va arribar ben aviat. “Vaig fer la primera exposició als divuit anys al Museu quan feia primer de carrera, tenia moltes ganes de fer coses, era molt llançat”, explica l’artista. Afegeix que, en aquells temps, era més fàcil trobar llocs on fer exposicions que en l’actualitat.
Pel què fa a la seva obra, Cuyàs sempre vol oferir quelcom més que un producte físic. “Intento sempre enviar idees, conceptes, missatges, de fet l’artista no deixa de ser com un nàufrag que envia missatges en ampolles al mar a veure qui les recull”, opina Jordi Cuyàs. I per enviar aquests missatges, el mataroní utilitza sovint canals poc habituals en artistes. “El que val és ser creatiu i hi ha moltes maneres d’encaminar els teus treballs, jo estic molt posat en vídeo, en internet”, confessa l’artista. Es tracta d’un canal que li permet arribar a un públic molt ampli. “No saps qui ho mira i en canvi saps que funciona per les estadístiques de la pàgina web, amb això em sento molt realitzat”, diu Cuyàs.
El mataroní creu que hi ha un “divorci” entre el públic i l’art i no s’escapa de la part de culpa dels artistes. “Moltes vegades hem fet un art molt tancat, molt de caverna, subterrani”, accepta. Per això troba que la docència, que ell mateix imparteix a alumnes, és molt útil per reconciliar les dues parts del “matrimoni artístic”. “M’agrada portar alumnes a exposicions, que no entenguin res, explicar, parlar i veure que al final els entusiasma”.
“Art actual”
“L’art té un llenguatge com l’escriptura té l’abecedari”
L’art contemporani és sovint criticat pel públic. Cuyàs aventura que el “divorci” entre l’espectador i l’art es deu sovint al desconeixement. “En l’art hi ha una sèrie de símbols que s’han de conèixer, és com saber l’abecedari”, explica el mataroní. La comparació es podria estendre també a altres disciplines artístiques com la gran pantalla. “Portes al cinema algú que no ha vist mai una pel·lícula i no entendrà que una persona se’n vagi a dormir i a l’escena següent estigui llevat, què ha passat? I la nit?”, argumenta l’artista. Pel què fa al llenguatge de l’art, reconeix que és més difícil d’entendre. “Una creu i una rodona no fa un resultat concret sinó que són signes que has d’anar interpretant, agrada allò què coneixes i com més veus més t’agrada.
Apunts
Defineix-teSóc un artista visual que gaudeixo de la meva feina.Un llibreUn autor, Samuel Beckett.Una pel·lícula“El vientre de un arquitecto”, de Peter Greenaway.Un viatgeNova York.Un artista Bill Viola.Un somniQue el meu art fos bèl·lic, que fos una arma carregada d’idees i conceptes.
