Diumenge passat a la tarda començava el segon tram de la temporada estable del Monumental, que d'ara fins a finals d'abril inclou sis espectacles amb el lema comú de "Teatre i ètica". Un inici del tot satisfactori gràcies a l'acollida de 'L'orfe del clan dels Zhao', l'obra dirigida per Oriol Broggi que venia precedida per l'aurèola de l'èxit obtingut la primavera passada quan es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona i per l'aval de gran guanyadora dels Premis Butaca d'aquest any, pels sis guardons aconseguits.

Diumenge passat a Can Gassol va començar el nou cicle “De boca a orella’ que d’ara fins a març mostrarà quatre espectacles de petit format. El primer ha estat ‘Llibert’, un muntatge que des de la seva gestació ha passat per moltes vicissituds. Es tracta de la primera obra escrita per l’actriu Gemma Brió, que també hi interpreta el paper protagonista.

Bona entrada també al Monumental l'endemà de Tots Sants. S'hi presentava 'Cels', el segon text de Wajdi Mouawad que ha muntat Oriol Broggi amb la seva companyia La Perla 29. Les expectatives eren molt altes pel precedent d'autèntica admiració que arreu de Catalunya havia causat 'Incendis', l'obra del mateix autor que a Mataró força espectadors recordaven de quan s'havia programat al setembre de 2012.

Pere Vàzquez és segurament un dels directors més interessants d'entre els encara anomenats joves del planter de Sala Cabanyes. D'idees clares i propostes creatives, en les seves posades en escena sap aprofitar molt bé elements del gran equip actoral de què disposa la casa per anar uns quants passos més enllà del que hi és habitual. Pel que fa al repertori, també depassa els productes que més hi sovintegen. Ni els musicals clonats, ni les comedietes corrents, ni els infantils redundants són la seva preferència. Ell es decanta pel teatre de text, de factura contemporània. I fa bé.

Ja que d'apostes va el tema, el primer que sobresurt a 'La partida', l'obra que un Monumental quasi ple del tot va aplaudir dissabte passat, és el repartiment. El seu director, Julio Manrique, ha jugat en la interpretació amb sis comodins ben capaços de garantir l'èxit a gairebé qualsevol posada en escena. I encara més d'aquesta, que es fonamenta en el treball actoral i en què Andreu Benito, Joan Carreras, Ramon Madaula, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet i Oriol Vila van com l'anell al dit a cadascun dels seus respectius personatges.

Que la capacitat propositiva de Temporada Alta és enorme, ja se sap. Però no per això deixa de causar admiració. Dels més de tres mesos que ha de durar el festival gironí, fa tot just deu dies que ha començat i ja porta presentats setze espectacles diferents.

A tot gas. Tan bon punt el divendres dia 3 d'octubre s'inaugurava formalment la vint-i-tresena edició de Temporada Alta amb la tendresa i la força de la ballarina Sol Picó i el seu recopilatori 'One-hit wonders', de seguida propostes de tota mena van començar a prendre possessió dels diversos escenaris del festival.

Si les representacions de l’exquisida obra de Pere Anglas ‘Carles & Belisa’ que s’han fet al Museu els dissabtes i diumenges de setembre, en el marc de l’exposició sobre el Mataró de 1714, ja han constituït un boníssim aperitiu de la temporada de tardor, el darrer cap de setmana la cartellera de la ciutat ha servit tres plats teatrals alhora. Una bona arrencada.

El xarampió d’actes, cerimònies i festetes que de fa uns quants mesos han acaparat bona part de l’activitat pública de qualsevol indret del país amb el pretext del Tricentenari, massa vegades ha estat marcat per un oportunisme banal i mancat de sentit.

La santíssima voràgine festiva que cada juliol s'apodera de Mataró i acapara bona part de la dinàmica cultural de la ciutat, de vegades fa que determinades activitats no arribin a tenir tot l'esment que es mereixen. En matèria de teatre això és el que pot haver passat amb les obres 'Overlock' i 'Shakespeare on the Beat'.