Bellesa i destrucció

Amb 'Cels' el Monumental viu més de dues hores de tensió dramàtica

Cels

Bona entrada també al Monumental l'endemà de Tots Sants. S'hi presentava 'Cels', el segon text de Wajdi Mouawad que ha muntat Oriol Broggi amb la seva companyia La Perla 29. Les expectatives eren molt altes pel precedent d'autèntica admiració que arreu de Catalunya havia causat 'Incendis', l'obra del mateix autor que a Mataró força espectadors recordaven de quan s'havia programat al setembre de 2012.


Mouawad és un escriptor, actor i director nascut al Líban l'any 1968 que de molt petit es va haver d'exiliar amb la família a França a causa de la guerra civil que hi havia al seu país. La falta d'acollida el va forçar més tard a emigrar al Quebec, on va poder cursar una àmplia formació en arts escèniques. Actualment és una figura reconeguda a banda i banda de l'Atlàntic, creador d'unes dramatúrgies molt singulars, imbuïdes de poesia i de tragèdia i marcades per les circumstàncies personals viscudes, sobretot pels conflictes bèl·lics.  

Trama enigmàtica

Acabada d'escriure el 2009, ‘Cels’ és la peça que tanca una tetralogia iniciada quan tot just tenia 25 anys –a la qual pertany també 'Incendis'– que l'autor ha anomenat ‘La sang de les promeses’. Tot i que ara tant la temàtica com la forma expositiva són molt diferents de les que tenen les tres obres anteriors, Mouawad hi continua practicant una teatralitat molt especial, rotunda en les idees, en les paraules i en la història narrada, que no deixa ningú indiferent.
 
‘Cels’ situa l'acció en un lloc aïllat i secret, on quatre homes –Blaise, Charlie, Valéry i Vincent– i una dona –Dolorosa– que estan a les ordres d'una gran potència mundial investiguen la significació d'un seguit de comunicacions interceptades amb la sospita que poden ser el senyal imminent d'una cadena d'atemptats a escala planetària. Un d'ells, Valéry, l'especialista a desencriptar els missatges, se suïcida i ha de ser substituït per Clément, un amic seu que és aliè a la missió. Això pertorba la dinàmica del grup i dels seus components, que són individualitats molt reservades, cadascú amb els seus problemes personals i un passat impenetrable. En un clima de retrets, tots els seus esforços s'hauran de centrar a accedir al contingut de l'ordinador de Valéry i a descobrir el motiu de la seva mort. Quan finalment desxifraran l'enigma a partir d'interpretacions matemàtiques i literàries d'un quadre de Tintoretto, ja serà massa tard, perquè un grup internacional haurà provocat una massacre fent esclatar una sèrie de bombes a vuit grans ciutats amb el pretext d'una revenja de tots els joves sacrificats en les guerres propiciades per l'imperialisme.

Suports tecnològics

Oriol Broggi, que té la seva base d’operacions a l'espai planer de la Biblioteca de Catalunya, havia optat sempre per posades en escena amb elements senzills. Aquí, però, necessita fer-hi jugar bastants recursos tecnològics. Grans pantalles on es projecten videoconferències, esquemes i filmacions, són tan imprescindibles com els mateixos actors. Jocs de llum, amb moments de penombra, s'alternen oportunament amb la claror freda de la zona de treball dels investigadors. L'amplificació de les veus dels missatges interceptats, els sorolls que s’hi barregen i els subratllats musicals ajuden a crear amb encert un ambient inquietant que embolcalla la notable interpretació de tota la companyia.

El crit final de Charlie, quan descobreix que ha perdut el seu fill en un dels atemptats, es produeix en paral·lel amb el gemec de Dolorosa que dóna a llum el fill engendrat amb Valéry. El doble xiscle, de dolor i d'esperança, clou aquesta obra amb aires de thriller però que en realitat és una narració consternada, plena de soliloquis paradoxals sobre l'art, la bellesa i la poesia com a potencials factors de destrucció. Tanmateix 'Cels' no vol donar cap resposta a les moltes qüestions que planteja amb un cert barroquisme. Això no obsta perquè el públic entri en la seva complexa trama i quedi colpit per tot el que s'hi diu i per l'evidència de les contradiccions d'un món on tot pot ser espiat i on res no és garantia de res.

Comas Soler

Crítica teatral
 
"El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts..." (Joan Oliver)

Lloc Web: www.totmataro.cat/blocs/traspunt-i-apart

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: