Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’ va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de Can Gassol.

Juan Diego Botto, en un moment de l'obra

Diumenge a la tarda hi va haver l’última representació de la temporada estable del Monumental, que aquest quadrimestre s’ha centrat en el cicle “Teatre i universos”. La cloenda va ser brillant: ‘Un trozo invisible de este mundo’, un muntatge dirigit per Sergio Peris-Mencheta sobre textos de Juan Diego Botto.

A la tarda de diumenge passat, dintre el cicle "De boca a orella" que porta a Can Gassol espectacles de petit format que sovint impliquen el públic que hi assisteix, van tenir lloc unes quantes representacions de 'Ârtica'. Aquesta és una proposta insòlita, de mida diminuta, que admet només una quinzena d'espectadors cada cop que es fa.

Amb molt bona entrada, dissabte passat es va presentar al Monumental ‘El principi d’Arquímedes’, obra que havia estat qualificada com una de les millors aportacions d'autoria catalana al Festival Grec de l'any 2012. Posteriorment, degut al seu èxit, va fer temporada a la Villarroel.

Dissabte al vespre hi havia la cinquena cita de la programació de teatre, dansa i música que La Sala d'Argentona ofereix aquest quadrimestre i que està aconseguint una molt bona resposta per part del públic. S'hi presentava 'Afterplay', una peça curta del veterà dramaturg irlandès Brian Friel, dirigida per Imma Colomer i interpretada per Fina Rius i Toni Sevilla.

Les protagonistes de 'Red Pontiac'

Aquest cap de setmana han coincidit a Mataró dues propostes teatrals de petit format molt diferents, però centrades una i l'altra en mirades particulars dels adults cap als infants. Per un cantó, dissabte a la nau de Can Gassol plena com un ou es representava 'Red Pontiac', la segona obra del cicle ‘De boca a orella’ que ofereix espectacles que procuren la distància curta i la vivència intensa del públic. Per l'altre, a l’espai petit de la Sala Cabanyes continuaven les representacions de ‘Tots els nens juguen seriosament’, una proposta estrenada el 7 de març que prorrogarà amb una funció més el dissabte vinent dia 22.

Amb una bona entrada, però sense arribar a omplir-se del tot, divendres passat el Monumental va acollir ‘El policia de las ratas’, un muntatge amb direcció i dramatúrgia d'Àlex Rigola creat a partir d'un conte inclòs en el recull de relats curts 'El gaucho insufrible' que el narrador i poeta xilè Roberto Bolaño (1953-2003) va escriure a Blanes pocs mesos abans de la seva mort.

Moltes vegades els espectacles dirigits per Josep Maria Rabassa han demostrat tenir, a més d'altres mereixements, una doble virtut: eixamplar qualitativament el repertori del vell teatre del Centre Catòlic i fer emergir noves capacitats actorals de l'amplíssim planter amb què compta la casa. Però aquest cop, no. Ni una cosa ni l'altra.

Després de més de cinquanta anys de dedicació, quan Montserrat Carulla va fer saber que volia deixar de fer teatre, el seu fill Roger Peña li va proposar que com a comiat dels escenaris protagonitzés ‘Iaia!’, una comèdia escrita i dirigida per ell mateix i feta a mida per a l’ocasió.

Amb el Monumental ben ple, diumenge passat s'obria la segona tanda de la programació estable de la temporada, que porta l'epígraf genèric de "Teatre i universos". Aquest títol, que ve a subratllar la capacitat que té l'art de l'escena d'aportar maneres singulars de narrar el que s'esdevé al món, englobarà els sis espectacles que es podran veure fins a l'abril.