El gran filòsof Aristòtil deia que havia tres coneixements. Episteme (el científic), la doxa (l’opinió) i la tekne: Habilitat per fer un ofici.
Doncs bé, sabent que vol dir TECNE, ara convé continuar fent una reflexió per tal que la nostra psique vagi assimilant tot un món que ja el tenim. Les màquines estan reemplaçant molt a les persones.A més, constatem que estem en una societat de canvis ràpids, in-formàtics. Coneixements canviants. Difícils a pair.
Això repercuteix al sistema d’ensenyament. Hi ha algú que pregunti avui si es pot tenir a classe o als exàmens una calculado-ra? Fa uns 40 anys era un debat!!!! I uns 60, si era pedagògica la TV a la família. Ara tot ben normal.Per tant, cal conèixer bé les tèc-niques, però...hem de diferenciar:TECNO-LOGIA en fem ús, se’n descobreix, s’investiga i s’explica. TECNO-CRÀCIA és passar el poder no a la tècnica sinó els que la tenen.
L’home és un súbdit, no un ciuta-dà. La tècnica dona poder de tota mena. Les empreses manen. I etc.TECNO-LATRIA esdevé un déu, una adoració, una submissió. La tècnica esdevé un “déu absolut”. No es pot viure sense ella....total-ment sotmesos. Per on anem?
La persona lectora ha d’anar buscant les respostes. I hem de continuar educant i ensenyant....i la tecno-logia es va imposant. I Nietzsche diu: “Ningú pot construir el pont pel qual hagis de passar el riu de la vida, ningú, llevat de tu mateix”. Per tant, la tecnologia un mitjà o una meta?
