El mite de Prometeu explicat per un alumne de ESO, el trobo molt ben resumit: Prometeu va ser un agosarat tità que sempre feia enfadar Zeus.
Tant que al final Zeus va decidir treure el foc als humans. Prometeu era qui els cuidava i vigilava. Aquest, en lloc de vindre’s a baix, va optar per entrar sigil·losament a l’Olimp i robar el foc al Déu Sol. Quan Zeus se'n va adonar, va decidir lligar-lo a dalt d'una muntanya amb cadenes i cada dia venia una àliga que se li menjaria l’estómac i com Prometeu era immortal, se li regenerava cada nit. L’àliga tornava al dia següent. Així per a tota l'eternitat. Però Hèrcules (Heracles), que passava per allà en un dels seus innumerables viatges, el va alliberar i Prometeu va poder fugir. Va tenir un poder com Zeus.
Avui els homes a més del foc, tenen la TECNE. Que vol dir allò que es fa però de forma tècnica. Les màquines que permeten fer moltes més coses en bé o en mal de la Humanitat. Dona a pensar com es porta.
Els científics han descobert i han inventat tantes coses que cada vegada més anem robant coses a Zeus per fer nosaltres el paper diví. Un filòsof català diu: “Existeix una elit mundial disposada a vendre al món la utopia de la biomillora humana a través de la implementació de tecnologies altament sofisticades”. Per això hi ha el gran debat entre tecnoprogressistes i bioconservadors. En pot gaudir tothom, o únicament els privilegiats econòmicament? Un bon quòdlibet.
