SORPRESA. Inesperat. Embadalit. Admirat. El cervell és plàstic. Les neurones es refan.
Pot haver-hi canvis profunds a nivell emocional. L'estructura psíquica de l'Ésser Humà no està totalment determinada. La biologia i les herències deixen sempre una porta oberta. Un pot ser sorprès per un mateix dels canvis personals interiors. L'experiència ens ho confirma. Contemplar l'entorn positiu, constructiu, beneficiós, optimista real. Ple d'esperança.
DESIG. Anhel que empeny. Una emoció forta de voler ser algú demòcrata dins una societat impersonal, mecanitzada, patologitzada, esclavitzada, medicalitzada, dictaturalitzada. Una persona pot ser lliure dins una presó: Anhel de ser, no de tenir. Llibertat de ser, no de fer. Combat, lluita, debat interior que demana veure i seguir aquest anhel o Desig en majúscula, per no confondre-la amb els desigs o capricis, necessaris i legítims però limitats, insatisfactoris, fràgils, fútils, febles i enganyosos com si fos la verdadera resposta a la recerca de ser feliç.
CORATGE. Una força desconeguda. Emoció primària que els grecs i altres cultures ens en parlen: Ulisses, Guilgameix, Adam, Prometeu, Confuci, Buda, Jesús, Pau. Els moderns: Luter King, Gandhi, Gorbatxov, Tolle, Kohl, Bergoglio, Mandela, Weil i tantes altres persones amb virtuts junt amb defectes, que són inseparables. Cap se n'escapa. Són éssers humans. Han tingut i tenen por. Hi ha l'emoció de coratge, de lluita, d'alteritat.
