Però mai s'acaba un de madurar humanament. Sempre hi ha una elaboració. Etapes del procés de creixement.
Certament, no tota persona lectora de les columnes que publico li pot interessar. Però, sé que per a algunes serà un ajut. La meva especialitat acadèmica és treballar psicoanàlisis i religió, amb altres paraules, la pregonesa psíquica amb la pregonesa interior. Prefereixo parlar d'interioritat i no d'espiritualitat o religiositat.
Quina diferència hi ha entre maduresa psíquica i interior? El desenvolupament, el creixement, els obstacles, les emocions, els sentiments són el mateix. És un mateix procés. La qüestió és el nivell de consciència que un viu i es troba. La vivència profunda, de fondària, que intenta un de viure. No és qüestió de creences dogmàtiques o laiques, totes cognitives i saber-les de memòria. No. Si no d'allò que es creu però de forma vital, existencial. No és saber el catecisme de memòria ni el credo.
O els principis del partit polític. És com l'amor: es viu, es practica, s'elabora. No cal saber de memòria el llibre d'El càntic dels càntics de la Bíblia ni L'art d'estimar de Fromm per estimar. Estimar és el llibre de la vida.
La maduresa psíquica i interior és el mateix procés. La llum que l'inspira pot fer una diferència, que és el nivell de consciència que una persona pot tenir.
