L'ésser humà sense cervell no pot viure, però el cervell no és la vida humana. La vida passa per tota l'activitat del cervell, però no es redueix al cervell. El dia que acaba l'activitat del cervell és la mort biològica.
El cervell és un sintonitzador i ens permet ser conscient de moltes dimensions. Així com un piano no és una peça musical de Mozart. Però cal l'instrument. Conèixer-lo i cuidar-lo bé.
Paul D. Mc Lean (1913-2007), un neurocientífic nord-americà va proposar que el cervell humà ha experimentat tres grans etapes d'evolució a la qual es deu la seva divisió en tres parts: el reptilià, el límbic i el neocòrtex.
El cervell Rèptil regula els elements bàsics de supervivència. El límbic permet que aquests processos bàsics interactuïn amb elements del món extern. El neocòrtex regula les emocions basades en les percepcions i les interpretacions del món immediat.
D'acord amb Mc Lean, en els humans i altres mamífers avançats, existeixen els tres cervells alhora. En els mamífers inferiors, solament trobaríem el límbic i el rèptil. En tots els altres vertebrats, solament hi hauria el rèptil.
Breument, els tres cervells activen la nostra vida. Tot el que percebem, sentim i pensem passa per aquest "triun". Així podrem considerar en altres columnes del TM com existeixen també diferents nivells de consciència. SER CONSCIENTS DE SI MATEIX ens porta a una altra dimensió que avui es té molt en compte: LA INTERIORITAT.
