Un altre any. Un altre Nadal. Una altra festa. Família? Solitud? Separacions? Lluites? Guerres? Pau controlada? Alegria o pena? Morts? Un món absurd?
Nadal, la nit més llarga. Ens recorda que de la foscor neix allò nou i que un període de descans i renovació és essencial en el cicle de la vida. L’hivern és una època de recolliment, de quietud, d’abraçar la foscor. I així es pot veure que en el buit i en la mort hi ha la llavor del renaixement. En la comprensió cíclica de la vida i de la mort, comprendrem que en la desintegració i en la descomposició es germina la Renovació, la Saviesa i la Visió.
L’hivern és el moment de la introspecció. Les energies reposen dins la Terra. És temps per al descans i per a la connexió amb allò més profund en nosaltres. El lloc on les visions creatives es gesten, Es cultivarà el do del silenci i de l’escolta. El ritual de pas és la mort i els temps són la transició, la pèrdua i l’envelliment A partir d’ara, a poc a poc, la llum retorna i els dies són cada vegada més llargs. És una època per retrobar i expressar la nostra pròpia identitat.
Nadal savi ens porta a un silenci interior vital, parlant i sobretot personal. I també a tenir en compte: No siguis fàcil a irritar-te, que la ira reposa a la falda del foll.
O agafem el pensament de Vincent Van Gogh (1853-1890): Com més hi penso, més m’adono que no hi ha res més artístic que estimar els altres.
Bon Nadal Savi!!!
